Diccionari de Conceptes Clau: Indústria, Comerç i Turisme

Conceptes Clau d'Economia i Geografia

Energies Alternatives

Són aquelles que procedeixen de recursos inesgotables, són netes, i la seva destinació principal és produir energia elèctrica, tèrmica o mecànica. Exemple: centrals hidràuliques.

Parc Tecnològic

La localització dels sectors de l’alta tecnologia, la forta diferenciació dels productes i una alta demanda tendeixen a concentrar-se en els parcs tecnològics o científics. S’ubiquen en l’entorn de metròpolis i ciutats mitjanes que tenen qualitat ambiental i bona accessibilitat. Exemple: Parc Bit Palma.

Deslocalització Industrial

Trasllat de tota o part de l’activitat d’una empresa industrial des de la seva localització tradicional cap a nous països o regions industrials amb menors costos (salaris, impostos,...) o amb treballadors qualificats. Exemple: La indústria del calçat a Mallorca pateix deslocalització.

Reindustrialització

Recomposició del teixit industrial de les zones més afectades per la crisi industrial, creant noves activitats econòmiques i indústries amb futur. L’actuació més destacada va ser la creació de les Zones d’Urgent Reindustrialització (*ZUR*) el 1983, a partir d’incentius fiscals i financers. Exemple d'àrees on es van crear ZUR: Ferrol-Vigo, Astúries, Barcelona (BCN), Madrid (MAD).

Indústria Puntera

Són les branques industrials d’una elevada intensitat tecnològica, una forta diferenciació dels productes i una alta demanda. Exemple: sectors més destacats com el material elèctric i electrònic, i els ordinadors.

Indústria Madura

Són les branques industrials afectades pel descens de la competitivitat, a causa de l’endarreriment de la seva tecnologia o al menor cost de la mà d’obra en altres països; per la reducció de la demanda, a causa de nous materials i productes; o per la necessitat de dur a terme processos de reconversió. Exemple: sectors més destacats com la metal·lúrgia bàsica i la transformació metàl·lica.

Indústria Lleugera

Indústries menys intensives en l’ús de capital físic i humà que la indústria pesant. Està orientada al consumidor final, rarament s’adreça al consum intermedi per part d’altres empreses. Exemple: Forn Can Bufí.

Matèria Primera

Recursos d'origen mineral o agrícola que l'home extreu de la natura i que, per una sèrie de transformacions industrials o artesanals, es transformen en productes intermedis o productes de consum. Exemple: El làtex per a la producció de cautxú.

Indústria Pesant

Està dedicada a l'extracció i transformació de les matèries primeres, tals com les mines en què s'extreuen els minerals usats en la siderúrgia, el petroli i la fabricació de la maquinària necessària per a tals finalitats, entre altres. Exemple: Hunosa, empresa dedicada a l'extracció de carbó.

Comerç i Balances Econòmiques

Balança de Pagaments

Document comptable que recull totes les transaccions econòmiques realitzades d’un país amb la resta del món durant un temps determinat, anotant els ingressos i les despeses de cada operació. Exemple: El saldo d'Espanya és històricament negatiu.

Balança Comercial

És la diferència entre les exportacions i les importacions. Forma part de la balança de pagaments. És positiva (*superàvit*) quan el valor de les importacions és menor que el de les exportacions; en cas contrari, és negativa (*dèficit*). Exemple: Saldos negatius acusats per a Madrid, Catalunya i Andalusia.

Comerç a l’Engròs (Majorista)

El comerç a l'engròs o majorista consisteix en la compra directa als centres de producció, comprant grans quantitats de mercaderies per tal de distribuir-les en volums més petits a comerciants o a grans usuaris. Exemple: Compra a l'engròs d'ampolles de refresc per part d'una distribuïdora de begudes.

Comerç al Detall (Minorista)

El comerç al detall o minorista és l'empresa comercial que ven productes al consumidor final. Són l'última baula del canal de distribució, la qual està en contacte amb el mercat. Exemple: Supermercats, cafeteries.

Comerç en Línia (E-commerce)

També conegut com *e-commerce*, és una transacció comercial en què les parts involucrades interaccionen de manera electrònica en lloc de fer-ho de la manera tradicional amb intercanvis físics a través del tracte directe. Exemple: Amazon.

Franquícia Comercial

És un contracte en virtut del qual un empresari cedeix a un altre, a canvi d'una prestació financera, el dret a l'explotació d'un negoci de productes o serveis prèviament prestigiat al mercat pels procediments de fabricació i de màrqueting del franquiciador emparats en patents, marques i *saber fer* (*know-how*). Exemple: Cadenes com McDonald’s.

Turisme i Sostenibilitat Territorial

Balearització

Model de desenvolupament econòmic basat en una sola activitat que, per la saturació, esdevé insostenible des del punt de vista mediambiental. Fa referència al turisme inicial que, de manera desordenada i espontània, va provocar un consum excessiu de recursos (com l’aigua i el sòl), una elevada producció de residus i una intensa destrucció del paisatge en certs trams costaners per la densificació de la urbanització. Exemple: Les Illes Balears (IB) van iniciar aquest model a la dècada dels 60.

Cadena Hotelera

Conjunt d’establiments d’allotjament que formen part d’una mateixa empresa o companyia. La seva finalitat és obtenir el màxim benefici i gaudir d’un control i prestigi dins del context del mercat turístic. Exemple: Cadenes com Riu o Melià.

Estacionalitat Turística

Consisteix en la concentració de la demanda turística en certs mesos de l’any. A Espanya, a causa del model turístic predominant de sol i platja, la demanda es concentra:

• A l’estiu: en els mesos centrals.
• A l’hivern: a les estacions d’esquí.

Exemple: En els darrers anys hi ha una tendència a desestacionalitzar la demanda, repartint les vacances al llarg de l'any i incentivant el turisme d'hivern.

Ocupació Extra-Hotelera

Oferta d’allotjament que no pertany als establiments hotelers pròpiament dits, tals com càmpings, apartaments o segones residències. Exemple: Espanya és un dels països amb més oferta extra-hotelera.

Lloguer Turístic

Modalitat de lloguer d’habitatges que es fa al marge de la *LAU* (Llei d’Arrendaments Urbans) i que es caracteritza pel lloguer d’habitatges per dies o setmanes a turistes. Exemple: Barris com Dalt Vila o La Marina.

Overbooking

Terme *anglès* que designa l’excés de reserves de places d’avió, hotel, ferrocarril, etc., respecte a les realment disponibles. Aquesta situació té la finalitat de garantir la plena ocupació i es contracten les places tenint en compte les anul·lacions. Exemple: Companyies aèries durant l’estiu i Setmana Santa a les Balears.

Operador Turístic

Empresa majorista que integra totes les fases del negoci turístic: des del transport del turista, l'allotjament, els preus, els gustos i les decisions de la clientela. Són empreses multinacionals i una part important de la despesa total dels turistes queda fora d’Espanya. Exemple: Thompson, TUI.

Turisme Alternatiu

Nou model turístic que es caracteritza per una oferta turística de qualitat, dirigida a una demanda més diferenciada i menys nombrosa, amb més poder adquisitiu, i millor repartida en el temps i en l’espai, evitant l’estacionalitat i com a resultat d’una major diversificació de les modalitats de turisme. Exemple: Turisme rural, esportiu.

Turisme de Masses

Model turístic implantat en la dècada del 1960 a partir de la modalitat del turisme de “sol i platja”. Es caracteritza per una oferta turística abundant i barata, dirigida a una demanda homogènia i massiva, de poder adquisitiu mitjà o mitjà baix, molt concentrada temporalment a l’estiu. Exemple: Zones de sol i platja a les Illes Balears (IB), Canàries i el litoral mediterrani.

Indicadors i Serveis

Àrea d’Influència

És la zona d’influència i atracció a la qual una ciutat abasteix de béns i serveis. Exemple: Àrea metropolitana de Barcelona (BCN).

Producte Interior Brut (PIB)

Indicador que es calcula a partir de la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai durant un any. Exemple: A les Illes Balears, el PIB del sector primari representa l'1,07%.

Transports Discrecionals

Són aquells transports col·lectius que no realitzen rutes regulars i estan en mans de companyies privades. Exemple: Taxis.

Transports Regulars

Són aquells transports terrestres, marítims o aeris que estan subjectes a horaris i rutes establertes. Són gestionats per companyies estatals. Exemple: Autocars del TIB (Transport Interurbà de les Balears).