La Dictablanda de Berenguer (1930-1931): Crisi i Transició a la República
El Govern de Dámaso Berenguer: La Dictablanda (1930-1931)
La formació del govern de Dámaso Berenguer es produeix després de la dimissió de Miguel Primo de Rivera el 30 de gener de 1930. Berenguer, un militar escollit per Alfons XIII, va ser nomenat amb l'objectiu de retornar Espanya a un règim constitucional sota la Constitució de 1876.
Què va ser la "Dictablanda"?
El règim de Berenguer és conegut popularment com la "Dictablanda" i va durar des de gener de 1930 fins a gener de 1931.
Mesures del Govern de Berenguer
El govern de Berenguer va prendre mesures per desvincular-se de la dictadura anterior:
- Substitució dels regidors municipals pels anteriors a 1923.
- Dissolució de l'Assemblea Nacional Consultiva.
- Decret d'una amnistia que va permetre el retorn de Sbert i dels catedràtics universitaris.
Els Problemes de la Dictablanda
Tanmateix, el règim es va enfrontar a diversos problemes que van minar la seva estabilitat:
- Escassos suports polítics: Només comptava amb una petita part de la vella classe política que aspirava a recobrar el poder.
- Situació econòmica negativa: La crisi va fer augmentar l’atur.
- Vagues generals: Nombroses vagues promogudes per la CNT van sorgir gràcies al nou clima de tolerància.
El Pacte Antimonàrquic de Sant Sebastià (Agost 1930)
El 17 d'agost de 1930, es va signar el Pacte de Sant Sebastià, un acord clau per organitzar l'estratègia per aconseguir la República. Hi van participar líders de diverses faccions:
- Republicans moderats: Alcalà Zamora.
- Acció Republicana: Manuel Azaña.
- Republicans radicals: Lerroux.
- Federalistes: Marcel·lí Domingo.
- PSOE: Indalecio Prieto.
- També hi van participar regionalistes gallecs.
Aquest pacte va organitzar una estratègia per aconseguir la República, buscant la participació de l’exèrcit, creant un govern provisional i establint la data del 15 de desembre de 1930 per a la insurrecció, tot i que els seus líders van ser detinguts.
Les Insurreccions Militars Fallides a Favor de la República
Durant aquest període, hi va haver dues insurreccions militars importants a favor de la República:
1. La Insurrecció de Jaca (12 de desembre de 1930)
Protagonitzada pels capitans Fermín Galán i García Hernández, que van proclamar la República. Van fracassar en intentar estendre la insurrecció a Osca, i posteriorment van ser jutjats i afusellats.
2. La Insurrecció de Cuatro Vientos (15 de desembre de 1930)
Organitzada pel govern provisional republicà, també va fracassar, ja que la majoria dels militars no es van mobilitzar (només Queipo de Llano) ni tampoc les organitzacions obreres.