Dictadura feixista a Itàlia: política i economia
Dictadura feixista política
El feixisme italià va convertir Itàlia en un règim totalitari en el qual l'Estat i el partit feixista quedaren completament identificats, configurant un règim autoritari.
Consolidació del poder
- Llei de Mussolini: una llei va nomenar Mussolini cap de govern, i tot el poder va anar recaient en les seves mans.
- Llei Rocco (1926): va prohibir tots els partits i sindicats, excepte els feixistes. El Parlament i el Senat es van mantenir en un primer moment, però completament desvirtuats.
- Transformació del Parlament: va passar a dependre del Gran Consell Feixista. El 1939 va ser substituït per un òrgan consultiu format pels dirigents de les corporacions feixistes, que va passar a denominar-se Cambra dels Feixis i de les Corporacions.
- Administració local: les autoritats provincials i municipals eren nomenades directament pel govern i elegides entre els feixistes.
- OVRA: la policia política que perseguia els opositors.
Relacions amb l'Església catòlica
El règim de Mussolini va saber guanyar-se l'Església catòlica amb la signatura dels Pactes de Letran. El Papa Pius XI va reconèixer el Regne d'Itàlia i Roma com a capital, mentre que l'Estat italià es comprometia a concedir al Vaticà una renda anual. El suport del papat al règim va constituir un dels seus punts més sòlids.
Política exterior
Orientada a satisfer les aspiracions irredentistes i expansionistes d'una part de la població italiana, es va inaugurar un programa de remilitarització, reivindicacions territorials i expansionisme colonial, que implicava la rectificació de les fronteres amb França.
Dictadura feixista econòmica
- Capitalisme d'estat: intervenció estatal, protecció de la indústria nacional i autarquia econòmica.
- Institut per a la Reconstrucció Industrial (IRI): amb la finalitat d'ajudar les empreses amb dificultats mitjançant la compra de les seves accions. El 1939 l'IRI posseïa prop del 45% de totes les accions cotitzades a la Borsa.
- Polítiques proteccionistes: la política autàrquica va comportar una certa renovació de la indústria nacional, amb costos elevats i baixa qualitat. A més, l'orientació militarista de la indústria va distorsionar la producció i va provocar l'estancament de la indústria lleugera de béns de consum.
- Altres programes: obres públiques, el programa agrari per fomentar la producció i incentius per a la natalitat.
Conseqüències
El principal beneficiari va ser el poderós i reduït oligarquia. El nivell de vida dels italians es va situar per sota del europeu, els salaris reals van disminuir i l'atur va augmentar de 80.000 persones el 1926 a 964.000 el 1934.