La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
El 13 de setembre de 1923, Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, va donar un cop d'estat i, havent-li donat el rei Alfons XIII la seva confiança, va suspendre la Constitució i va iniciar un període de dictadura fins a la seva dimissió el 1930.
Primo de Rivera va al·legar com a causa de la seva presa del poder la necessitat de posar ordre en una Espanya amb un alt grau de conflictivitat, amb el problema del pistolerisme, les vagues, el malbaratament de fons públics, la situació al Marroc i les crítiques rebudes a partir del desastre d'Annual, el separatisme, etc. Primo de Rivera va prometre la regeneració de la vida política. En realitat, es tractava d'una manera d'impedir que el sistema es democratitzés de veritat, i a més, i va pesar en la realització del cop d'estat, la necessitat d'impedir que les investigacions al voltant d'Annual arribessin al rei.
Etapes
- Directori Militar: govern format exclusivament per militars, de 1923 a 1925.
- Directori Civil: govern format per civils, de 1925 a 1930.
Política de la Dictadura
- Cessament de totes les activitats de partits polítics i sindicats. La Confederació Nacional del Treball (CNT), de caràcter anarquista, fou prohibida.
- Militarització de l'ordre públic i repressió del moviment obrer, especialment anarquistes i comunistes.
- Dissolució dels ajuntaments, que són substituïts per juntes de vocals, nomenats entre els majors contribuents de cada localitat.
- Promulgació d'un estatut provincial i un estatut municipal.
- Suspensió de la Mancomunitat de Catalunya i prohibició de l'ús públic de la llengua catalana.
- Creació d'un partit, la Unió Patriòtica, que havia de donar suport a la Dictadura.
- Creació d'una Assemblea Nacional Consultiva (1927), els membres de la qual eren de fet elegits des del poder.
La guerra del Marroc
La política de col·laboració amb França va dur Primo de Rivera a aconseguir èxits al Marroc. Després del desembarcament a Alhucemas el 1925, els resistents marroquins, comandats per Abd el-Krim, es van rendir, i a partir de 1927 es va donar per finalitzada l'ocupació del Protectorat.
Política econòmica de la Dictadura
La dictadura de Primo de Rivera va coincidir amb uns anys de bonança econòmica internacional, cosa que la va afavorir.
- Va desenvolupar una política d'obres públiques: carreteres, ferrocarrils, obres hidràuliques; va ser útil, si bé va incrementar el dèficit públic.
- Es van concedir grans monopolis, alguns destinats a durar molt de temps, com la Compañía Telefónica Nacional de España o Campsa (Compañía Abastecedora del Monopolio de Petróleos Sociedad Anónima).
- Va regular l'activitat econòmica, mirant d'eliminar la conflictivitat laboral amb la intervenció de l'estat i la integració dels sindicats més moderats, com la UGT. Va crear l'Organització Corporativa Nacional, que organitzava les relacions laborals amb comitès formats per treballadors i empresaris.
- Un gran èxit fou l'Exposició Universal de Barcelona, el 1929.
Fi de la Dictadura
A la fi, Primo de Rivera es va mostrar incapaç de conciliar les diferències entre els diferents grups, i de trobar una sortida perdurable a una dictadura que s'estimava transitòria. Finalment, el propi Alfons XIII, temerós de l'opinió pública, li va retirar la confiança, i el dictador va dimitir el gener de 1930. Fou substituït successivament per dos militars, el general Berenguer (la "Dictablanda") i l'almirall Aznar, que havien de convocar eleccions i tornar al règim constitucional. Mentrestant, l'oposició formada per socialistes, republicans i catalanistes d'esquerra, van signar l'agost de 1930 l'anomenat Pacte de Sant Sebastià, comprometent-se en una aliança contra la monarquia.