La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): Història i Context
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
El 1923, un colp d'Estat militar va establir una dictadura a Espanya.
La fallida del règim constitucional
L'abril del 1923, el govern liberal presidit per García Prieto va intentar emprendre una reforma de la Constitució incloent:
- Una major democratització del sistema.
- La reducció de la influència de l'Església.
- La limitació de poders del rei.
- Un nou marc de relacions laborals.
El projecte es va veure obstaculitzat per l'oposició del rei, de l'exèrcit i de l'Església. Entre els militars hi havia gran descontentament per l'Expedient Picasso davant del desastre d'Annual. Primo de Rivera va impulsar un colp d'Estat militar el 13 de setembre del 1923. El rei es va negar a destituir els militars i el govern va dimitir.
La intenció de Primo de Rivera era:
- Regenerar la política nacional.
- Eliminar el caciquisme i la corrupció.
- Recuperar l'ordre públic.
- Posar fi a la conflictivitat obrera.
- Garantir la unitat nacional davant del creixement dels nacionalismes.
Les classes altes i els militars el van acceptar. La majoria de la població va reaccionar-hi amb indiferència o es va mostrar favorable al colp d'Estat.
El Directori Militar (1923-1925)
Alfons XIII va nomenar Primo de Rivera president del directori, un govern format per militars. Es va declarar l'estat de guerra en tot el país, la suspensió de la Constitució, la dissolució del Parlament i la il·legalització dels partits polítics i de les organitzacions obreres. A més, es va restringir l'ús de la llengua catalana a l'àmbit privat.
Per posar fi al caciquisme:
- Va dissoldre els ajuntaments i els va reemplaçar per juntes de vocals.
- Va elaborar un estatut municipal.
- Va substituir uns cacics locals per uns altres.
També va instaurar una política molt repressiva contra la CNT. Va prohibir les vagues i es van perseguir i empresonar els principals dirigents obrers. La repressió va reduir els conflictes laborals i va posar fi a la violència social i al pistolerisme al carrer.
França i Espanya van col·laborar militarment; es va concretar el desembarcament espanyol a la badia d'Alhucemas mentre els francesos avançaven pel sud. Açò va permetre la derrota definitiva del líder rifeny Abd el-Krim i el final de la guerra del Marroc.
Es va concretar una legislació social: va regular la faena de les dones, va promoure la construcció d'habitatges per a famílies obreres i una política d'inversions per reduir la desocupació. Tot açò va donar popularitat a Primo de Rivera.