La Dictadura de Primo de Rivera: Causes i Reorganització de l'Estat
Les causes del cop militar
Primo de Rivera, amb el suport de militars, polítics propers a la monarquia i una part de les classes dirigents, va justificar el cop d’estat com l'única solució per posar fi a la conflictivitat social i la crisi política que travessava el país. Les causes d’aquest cop militar eren:
- la inestabilitat i el bloqueig del sistema polític parlamentari;
- el desprestigi del sistema polític parlamentari a causa del frau electoral;
- la por a una revolta social davant la conflictivitat social;
- el perill de fragmentació d’Espanya a causa de les tendències separatistes.
Manifest de Primo de Rivera
El manifest de Primo de Rivera presentava pretensions regeneracionistes amb la voluntat d’acabar amb el caciquisme, la corrupció política, la indisciplina social i les amenaces a la unitat social.
Objectius del cop
Objectius falsos: posar fi a un règim caduc i rovellat.
Objectius vertaders: evitar que el règim polític acabés democratitzant-se.
L'últim govern de García Prieto
L'últim govern de García Prieto pretenia:
- reformar la Constitució;
- la llei electoral;
- el sistema de torn de partits;
- el sistema de les relacions de treball;
- limitar els poders del rei.
La decisió de Primo de Rivera, juntament amb el ràpid vistiplau del rei i el suport de l’exèrcit, van estar influïts per la voluntat d’evitar que les Corts exigissin responsabilitats pel Desastre d’Annual.
La reorganització de l’Estat
La dictadura de Primo de Rivera va tenir dues fases successives:
Fases de la dictadura
- Directori Militar (1923-1925): format exclusivament per militars.
- Directori Civil (1925-1930): que incloïa personalitats civils com José Calvo Sotelo (ministre d’Hisenda) i Eduard Aunós (ministre de Treball).
Tot i així, el pes dels militars seguia essent important i el règim mai va deixar de ser una dictadura. Les primeres mesures del Directori van ser:
- supressió del règim constitucional;
- dissolució de les cambres legislatives;
- cessament de les autoritats civils;
- prohibició de les activitats dels partits polítics i els sindicats.
Tot això va anar acompanyat de la militarització de l’ordre públic i d’una repressió de l'obrerisme més radical (cenetistes i comunistes).
La lluita contra el caciquisme
La intenció del dictador era eliminar el caciquisme, per la qual cosa es va elaborar un estatut municipal i provincial i es van dissoldre els ajuntaments, substituïts per unes juntes formades pels contribuents més importants de la ciutat. Aquesta pretesa regeneració va ser una farsa, ja que va suposar la suspensió de tots els mecanismes electorals. La “renovació política” va ser, en realitat, un canvi d’uns cacics per uns altres.
El conflicte del Marroc
La primera etapa de la dictadura va centrar l’interès de Primo de Rivera en el conflicte del Marroc, i va assumir l’Alt Comissionat del Marroc el 1924.
- 1925: Organització del desembarcament d’Alhucemas (amb la col·laboració de França).
- Després d’unes quantes derrotes, Abd el-Krim es va rendir i es va lliurar a les autoritats franceses.
- 1927: L’exèrcit espanyol va donar per acabada l’ocupació efectiva de tot el protectorat.
Institucionalització del règim
1926: Inici de la institucionalització del règim (amb la voluntat de donar-li continuïtat i permanència), influenciada pel feixisme italià.
1927: Creació d’una Assemblea Nacional Consultiva de caràcter corporatiu i formada per membres elegits per designació entre els ciutadans pertanyents a les grans institucions públiques i corporatives.
Unió Patriòtica: el partit únic
Es va crear un únic partit, la Unión Patriótica, per promoure l’adhesió al nou sistema. Aquest partit governamental, amb un programa ideològic indefinit, tenia la missió de donar suport social a la dictadura i seguir les directrius del poder. Els seus afiliats procedien de:
- les files del conservadorisme;
- els funcionaris de l’administració;
- els cacics rurals.