La Dictadura de Primo de Rivera: Conflicte, Règim i Catalunya
La Conflictivitat Social (1919-1923)
Entre 1919 i 1923 es va produir un violent enfrontament entre les posicions de la patronal i dels sindicats.
La Vaga de La Canadenca i el Sindicat Lliure
Després de la vaga de La Canadenca, que va paralitzar la producció industrial a Barcelona durant un mes i mig, la patronal va promoure la creació del Sindicat Lliure per tal de restar força a l’obrerisme anarquista. Aquest sindicat, amb el suport de les autoritats i la policia, va llogar pistolers per assassinar els principals dirigents obrers. Els grups vinculats a l’anarquisme hi van respondre amb atemptats contra les autoritats, els amos, els encarregats i les forces de l’ordre.
El Cop d'Estat de Primo de Rivera (1923)
El capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va impulsar un cop d'Estat militar el 13 de setembre del 1923 i va demanar al monarca que posés el poder en mans dels militars. El rei es va negar a destituir els militars insurrectes i el govern va dimitir.
Objectius de Primo de Rivera
Miguel Primo de Rivera volia acabar amb:
- El caciquisme i la corrupció.
- La indisciplina social.
- Les amenaces a la unitat nacional.
Però en realitat volia evitar:
- Una reforma constitucional.
- La democratització del sistema.
- La reducció de la influència de l'Església.
- La limitació del poder del rei.
- El debat sobre l’expedient Picasso i les responsabilitats d’Annual.
Suport i Reacció Social
L'alta burgesia, una part de les classes mitjanes, el mateix rei i el seu entorn polític, i bona part de l'exèrcit van acceptar la dictadura com una solució a la crisi. La majoria de la població va reaccionar amb indiferència o va ser favorable al cop d'Estat. S'esperava que el nou règim fos temporal i posés fi a un sistema que havia demostrat que era incapaç de resoldre els problemes del país.
La Dictadura de Primo de Rivera: Fases i Conseqüències
El Directori Militar (1923-1925)
Alfons XIII va nomenar Primo de Rivera president d'un nou govern, conegut com a Directori, que estava integrat únicament per militars. Les primeres mesures van ser:
- Declarar l'Estat de guerra a tot el país.
- La suspensió de la Constitució.
- La dissolució del Parlament.
- La il·legalització dels partits polítics i les organitzacions obreres.
També va prohibir l'ús de símbols catalanistes i va restringir l'ús de la llengua catalana a l'àmbit privat. Per aturar la conflictivitat obrera, el Directori va instaurar una política d'ordre públic molt repressiva, que anava adreçada fonamentalment a la CNT.
El Directori Civil (1925-1930)
Al final del 1925 es va establir un Directori civil, presidit per Primo de Rivera, que era un govern format també per civils. Es va institucionalitzar el règim per donar-li continuïtat, creant:
- L'Assemblea Nacional Consultiva.
- Un partit únic, la Unión Patriótica, per proporcionar suport social a la dictadura.
Aspectes Econòmics del Directori Civil
Es va aprofitar la bonança econòmica dels anys 20, amb grans obres públiques i l'enriquiment dels grans bancs i la gran burgesia. No obstant això:
- No es va solucionar l'atur.
- No van millorar les condicions de vida i treball dels obrers i jornalers agrícoles.
- Espanya va créixer molt per sota dels seus veïns europeus.
Tot i que la Dictadura havia resolt el problema del Marroc, era incapaç de millorar el nivell econòmic del país.
Fi de la Dictadura i Transició a la República
Amb l'oposició generalitzada, al gener Primo de Rivera dimiteix i la monarquia queda desprestigiada. A l'agost, es fa el Pacte de Sant Sebastià, on els representants republicans de tot l'Estat espanyol pacten la instauració de la República i la liquidació de la monarquia Borbònica.
L'Estatut de Núria i l'Autonomia Catalana
L'Estatut redactat a Núria declarava Catalunya com a estat autònom dins de la República espanyola, establia el català com a única llengua oficial, contemplava la possibilitat de federar-se amb altres territoris catalans, i atribuïa àmplies competències a la Generalitat (ensenyament i cultura, sanitat, policia i ordre públic, justícia...).
Procés d'Aprovació i Retallades
El projecte va ser refrendat per més del 99% dels catalans. Durant el debat de l'Estatut a les Corts espanyoles es va produir un intent de cop d'estat per part del general Sanjurjo. L'oposició anticatalanista espanyola i una dura campanya en contra de l'Estatut van motivar profundes retallades. Finalment, l'Estatut va ser aprovat amb moltes menys competències de les previstes.