La Dictadura de Primo de Rivera: Cop d'Estat i Directori Militar (1923-1925)
El Cop d'Estat de 1923 i la Proclamació de l'Estat de Guerra
El 13 de setembre de 1923, el capità general Miguel Primo de Rivera proclamà l’estat de guerra. Primo de Rivera dissolgué les Corts, suspengué la Constitució de 1876 i formà un directori militar. El mateix govern liberal de García Prieto acceptà el cop d’Estat, i una bona part de l’opinió pública li donà suport.
Repressió Inicial i Tractament dels Sindicats
La repressió practicada pel nou règim fou relativament modesta i es canalitzà preferentment contra els sectors més radicals del moviment obrer (la CNT i el PCE), mentre que els socialistes del PSOE i la UGT foren tractats amb una certa benevolència.
El Directori Militar (1923-1925): Ideologia i Característiques
La ideologia que impulsà el cop d’Estat de Primo de Rivera era una mescla d’autoritarisme militarista, regeneracionisme i paternalisme. El règim menyspreava els polítics professionals i el liberalisme parlamentari, i rebutjava el catalanisme.
Diferències amb el Feixisme Totalitari
Encara que el dictador tenia una clara simpatia pel règim feixista implantat a Itàlia per Mussolini, la seva dictadura s’allunyava del totalitarisme feixista i presentava unes característiques molt diferents.
Mesures Regeneracionistes i Reformes Institucionals
En consonància amb el seu proclamat regeneracionisme, el govern de Primo de Rivera intentà en un primer moment (1923-1924) lluitar contra la corrupció als ajuntaments i diputacions provincials.
Aprovació d'Estatuts i el Vot Femení
Dins d'aquestes reformes, cal destacar:
- L’aprovació d’un Estatut Municipal seguit d’un Estatut Provincial de caràcter descentralitzador.
- L'Estatut Provincial atorgava el vot a les dones (en l'àmbit municipal).
- També es va intentar dur a terme una reforma de la llei electoral que reconegués el vot femení a les eleccions parlamentàries.
La Creació de la Unió Patriòtica (1924)
El 1924, Primo de Rivera promogué la Unió Patriòtica, un moviment polític que reunia principalment sectors conservadors que donaven suport al règim. Encara que els altres partits polítics no foren formalment dissolts, molts d’ells desaparegueren. Malgrat el seu teòric regeneracionisme, la Unió Patriòtica generà un nou caciquisme.
Restabliment de l'Ordre Públic i Repressió
El nou règim es proposà restablir l’ordre públic. El nomenament de militars com a governadors civils i la implantació de l’estat de guerra permeteren trencar ràpidament amb l’onada d’atemptats, vagues i protestes obreres que havia caracteritzat els darrers temps de la Restauració. La repressió se centrà bàsicament en la CNT i el PCE.
L'Èxit Militar al Marroc
Un dels principals èxits de la Dictadura de Primo de Rivera fou el domini de la situació al Marroc. Tot i que abans de 1923 Primo de Rivera era partidari de l’abandonament del Protectorat, un cop arribat al poder es va veure obligat a canviar de posició.