La Dictadura de Primo de Rivera a Espanya (1923-1930)
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Causes de l’arribada de la dictadura
El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va exigir al monarca que el poder passés a mans dels militars, és a dir, va perpetrar un cop d’Estat. Aquest cop d’Estat va ser el punt final del sistema polític de la Restauració, ja que amb el Manifest del cop d’Estat, del 13 de setembre, Primo de Rivera va accedir al poder justificant la inestabilitat social i política que Espanya patia des de l’any 1898 amb la derrota militar a Cuba. Les principals causes que, segons el dictador i els seus seguidors, van motivar l’arribada de la dictadura van ser: conflictivitat social, pistolerisme, vagues de treballadors, revoltes socials com La Setmana Tràgica de Barcelona, corrupció política del règim parlamentari, moviments separatistes perifèrics (Catalunya i País Basc), entre d’altres... uns problemes als quals el sistema polític de la Restauració no havia pogut fer front ni posar solució.
Polítiques adoptades
Marroc
El nou règim dictatorial va centrar la seva atenció al problema del Marroc. Primo de Rivera va assumir l’Alt Comissionat del Marroc i es va embarcar, juntament amb França, en una nova ofensiva militar per tal de desestabilitzar les forces dels revolucionaris marroquins. L’any 1925 es va produir el desembarcament d’Alhucemas que va resoldre’s amb un èxit militar de les forces francoespanyoles i va provocar que el líder marroquí Abd el-Krim es lliurés a les autoritats franceses. L’any 1927 l’ocupació del protectorat espanyol es va donar per conclosa.
Catalunya
Tot i que Primo de Rivera no va mostrar un comportament anticatalanista en el seu període de capità general a Catalunya abans de l’arribada de la dictadura, quan va arribar al poder va sortir a la llum la seva ideologia anticatalanista que va adoptar el nou règim.
El mateix setembre de la publicació del Manifest, es va decretar un Reial Decret contra el separatisme que va iniciar un desmantellament de les institucions públiques i privades catalanistes i va perseguir la llengua i la cultura catalanes. La Mancomunitat va passar a mans de dirigents anticatalanistes i finalment va ser abolida definitivament l’any 1925. La utilització de símbols catalanistes com la Senyera va ser castigada amb multes i sancions i es va iniciar una depuració del magisteri i de les institucions educatives.
Ordre Públic
El nou règim es basava en una dictadura militar, és a dir, un nou règim autoritari que governava sense haver jurat abans una Constitució que reconegués els drets i les llibertats dels ciutadans. Per a salvaguardar l’ordre públic, Primo de Rivera va imposar un Directori Militar, integrat exclusivament per militars. La durada del Directori Militar és des de l’inici de la dictadura l’any 1923 al 1925, any en què es va canviar el Directori Militar pel Directori Civil, una nova organització formada per civils, però afins als ideals militaristes.
Política econòmica: nacionalització i intervenció
El període de la dictadura es va veure afavorit econòmicament pel benestar econòmic regnant a Europa i sobretot als Estats Units, el període de puixança econòmica conegut com Feliços anys vint. El nou règim va adoptar una política econòmica que fomentés la indústria i les infraestructures espanyoles. Per a dur a terme aquesta tasca, el Govern va incrementar la seva presència en l’àmbit econòmic mitjançant la nacionalització d’importants sectors i la intervenció estatal a l’hora de la construcció i el foment d’obres públiques.