La Dictadura de Primo de Rivera: Història i Conseqüències
El Cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera
El 13 de setembre del 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, declarà l'estat de guerra i es va dirigir al monarca per exigir que el poder passés a mans dels militars. Alfons XIII va acceptar un directori presidit per Primo de Rivera, que va suspendre el règim constitucional.
Causes i Justificació del Nou Règim
Primo de Rivera i els sectors que li van donar suport van justificar la seva acció com una solució per posar fi a la crisi política i a la conflictivitat social que travessava el país. Entre les causes que els colpistes van utilitzar per justificar la necessitat de capgirar la situació cal destacar:
- La inestabilitat i el bloqueig en què es trobava el sistema polític parlamentari.
- El seu desprestigi derivat del frau electoral.
- La por a una revolució social.
- El perill de la fragmentació d'Espanya a causa de les tendències separatistes.
El dictador va anunciar la ferma voluntat d'acabar amb el caciquisme i de posar fi a la corrupció política, la indisciplina social i les amenaces a la unitat nacional. Però l'objectiu principal de Primo de Rivera era evitar que el règim polític acabés democratitzant-se.
Les Fases de la Dictadura
La dictadura de Primo de Rivera va tenir dues fases: fins al 1925 va governar un Directori militar (format per militars, però va incloure personalitats civils). Aleshores es passà al Directori civil, tot i que el pes dels militars va continuar sent important.
El Conflicte del Marroc
Durant la primera etapa de la dictadura, el conflicte del Marroc va centrar l'interès de Primo de Rivera, que va assumir personalment l'Alt Comissionat del Marroc el 1924. L'any següent es va organitzar el desembarcament d'Alhucemas. A partir del 1927, l'exèrcit espanyol va donar per acabada l'ocupació efectiva de tot el protectorat.
Institucionalització i Repressió a Catalunya
A partir del 1926 es va iniciar la institucionalització del règim amb la voluntat de donar-li continuïtat i permanència. El 1927 es va crear una Assemblea Nacional Consultiva de caràcter corporatiu. Es va crear un partit únic que s'anomenà Unión Patriótica. Era un partit governamental, sense un programa ideològic definit, que tenia l'objectiu de donar suport social a la dictadura.
Tot i que Primo de Rivera respectava la llengua, les tradicions i la cultura catalanes, el nou règim va adoptar una actitud molt anticatalanista. Es va publicar un decret per a la repressió del separatisme a partir del qual es va iniciar un procés de desmantellament de les institucions públiques i privades catalanistes. La Mancomunitat va passar a ser dirigida per Alfons Sala fins que al 1925 fou abolida. Es van clausurar institucions catalanistes i es van