La Dictadura de Primo de Rivera: Organització i Oposició
L'organització corporativista de l'Estat
S'hi van afiliar principalment funcionaris del règim, integrants d'organitzacions, directors generals, representants de consell i altres alts càrrecs catòlics, militars i propietaris rurals. Estava destinada a convertir-se en l'instrument del nou règim, proporcionant una base social que li donés suport i apliqués les directrius i decisions.
Com a òrgan auxiliar del partit, el Directori va crear el Sometent, una força armada ciutadana que podia donar suport a la policia i a l'exèrcit en moments de conflictes interns.
Per institucionalitzar el nou règim i dissenyar la forma de govern, el 1927 es va convocar una Assemblea Nacional Consultiva. Era un organisme format per representants de les corporacions, funcionaris de l'Administració i representants socials triats pel poder. El sufragi universal es va oblidar i dos terços dels membres van ser nomenats pel govern. Va tenir una funció consultiva i actuava amb control governamental.
L'Assemblea s'encarregava d'elaborar un Estatut Fonamental de la Monarquia com a Constitució. El projecte, presentat a l'Assemblea el 1929, establia un règim autoritari en què el poder legislatiu el tenien les Corts i el monarca. La mala acollida que va tenir aquest projecte va fer que no arribés a ser aprovat.
Per frenar el conflicte laboral i controlar el moviment obrer, el 1926 es va fundar el Consejo de Trabajo o Organización Corporativa Nacional. Es tractava d'un sindicat que incloïa la representació d'obrers i empresaris en els comitès paritaris. Havia de reglamentar els salaris i les condicions de la feina i la negociació entre amos i treballadors sota el control de l'Estat.
La UGT va col·laborar en el nou sindicalisme, cosa que va crear tensions en el socialisme, però més tard es va fer enrere. La CNT es va negar a participar i molts van haver de marxar a l'exili.
L'oposició a la dictadura
Tot i que Primo de Rivera no va tenir oposició important al començament, amb el temps van sorgir grups que volien posar fi a la dictadura. Alguns antics líders dels partits dinàstics van criticar la durada del règim i van donar suport a conspiracions com la sanjuanada. Els republicans van organitzar l'Alianza Republicana, que va unir les faccions del moviment i va organitzar una campanya de desprestigi del règim nacional i internacional. Incloïa republicans històrics, altres més recents del reformisme i fins i tot antics ministres de la monarquia.
Els intel·lectuals i els estudiants van criticar la dictadura i van denunciar la censura de la premsa i la manca de llibertat d'expressió. N'hi va haver alguns perseguits pel règim: Miguel de Unamuno i Blasco Ibáñez es van haver d'exiliar. Els estudiants universitaris, agrupats en la Federación Universitaria Española, creada el 1927, van fer vagues i manifestacions.
La burgesia catalana es va unir amb l'oposició com a resultat d'eliminar la Mancomunitat de Catalunya i la prohibició de l'ús públic del català. Això va incrementar la influència de grups nacionalistes, com Estat Català, liderat per Francesc Macià des de l'exili.
L'oposició obrera es va centrar en la CNT i en el Partido Comunista de España, llavors amb pocs militants, que van ser perseguits i prohibits. Amb l'objectiu d'incrementar la influència anarquista, el 1927 es va constituir la Federación Anarquista Ibérica (FAI).
A partir del 1929 el PSOE va entrar en contacte amb els republicans que intentaven frenar la dictadura i substituir la monarquia per un règim republicà.