Dieta equilibrada i conservació d'aliments

La despesa calòrica de l'organisme

Per seguir una dieta equilibrada cal tenir en compte l'energia que aporten els aliments i la que consumeix l'organisme en funció de factors com:

• El grau d'activitat física.
• L'activitat cel·lular.
• La temperatura ambiental.
• L'edat i el sexe.

La despesa energètica bàsica

És la quantitat d'energia que necessita una persona en estat de repòs absolut. Es mesura en quilocalories i cal que aquesta persona no hagi ingerit aliments en 12 hores i no tingui ni fred ni calor.

La conservació dels aliments

Per evitar que els aliments es facin malbé, s'apliquen diverses tècniques de conservació:

• Tractaments mitjançant calor. L'efectivitat depèn de la temperatura assolida i del temps que dura el procés. Hi ha diversos mètodes:
  • L'esterilització. Se sotmet l'aliment a temperatures superiors als 100 ºC. L'aliment es conserva fins que no s'obre l'envàs.
  • La uperització. És un tipus d'esterilització que s'aplica a la llet.
  • La pasteurització. S'escalfa l'aliment a temperatures entre 70 i 80 ºC i es refreda bruscament.
• Tractaments mitjançant fred. Cal diferenciar entre:
  • La congelació, que manté l'aliment a temperatures inferiors als 0 ºC.
  • La refrigeració, en què les temperatures són superiors als 0 ºC.
• Tractaments per deshidratació. S'elimina l'aigua del producte i els microorganismes no s'hi poden desenvolupar. Aquest procés es pot fer per:
  • Dessecació, quan s'exposen els aliments a la radiació solar o d'un forn.
  • Liofilització, quan es congelen els aliments i posteriorment s'elimina l'aigua per sublimació.
• Envasatge al buit. S'extreu l'aire de l'envàs que conté l'aliment.
• Incorporació d'additius. S'afegeixen substàncies com ara sal, sucre, vinagre o additius químics per impedir el desenvolupament dels microorganismes.

Aliments transgènics

Actualment, es poden aconseguir millores en les qualitats d'una espècie de manera artificial i fins i tot fer que adquireixin propietats noves: són els organismes modificats genèticament. Mitjançant tècniques d'enginyeria genètica es canvien els gens de l'individu, ja sigui modificant els gens propis o amb la incorporació de gens d'altres espècies; en aquest cas es parla d'organismes transgènics i els productes que s'obtenen d'ells, aliments transgènics.

L'aparell digestiu

L'aparell digestiu és format pel tub digestiu i per les glàndules digestives.

El tub digestiu

Boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros, cardies, pílor, còlon, cec, recte.

Les glàndules digestives

Produeixen les substàncies que descomponen els aliments. Es divideixen en dues categories:

• Les glàndules del tub digestiu. Són les glàndules gàstriques i les glàndules intestinals.
• Les glàndules annexes. Són les glàndules salivals, el pàncrees i el fetge.