Diferències entre Plató i Aristòtil sobre ànima i política
Diferències entre Plató i Aristòtil
Plató: teoria de l'ànima i la política
Plató divideix la realitat en món intel·ligible i món sensible. Les idees estan impreses en l'ànima i el camí del coneixement és el record o la reminiscència. L'home està format per cos i ànima, i aquesta té tres parts:
- racional (activitat intel·lectual)
- irascible (passions nobles)
- concupiscible (passions innobles)
La unió entre cos i ànima és accidental i el seu lloc natural és el món de les idees. Qui arriba al coneixement de la idea del bé farà accions bones; la virtut per excel·lència és la justícia, que s'obté amb el domini de la raó. Cada part de l'ànima ha d'aconseguir la seva excel·lència. Si es compleixen totes, l'home arribarà a un equilibri i serà feliç.
Cada ciutadà ha de complir la seva funció i, depenent de la part de l'ànima, tindrà la seva virtut corresponent. Els filòsofs governen i la virtut suprema és la saviesa. Si tothom compleix la seva funció, hi haurà justícia social. L'ètica i la política estan unides, ja que cada part de l'ànima ha de realitzar la seva virtut per aconseguir equilibri personal, polític i just. El bé comú depèn de l'individu.
Aristòtil: ètica, política i antropologia
Aristòtil sosté que conèixer el bé no vol dir automàticament fer el bé. Barreja els dos mons en un de sol: el de la natura, plena de substàncies formades per matèria i forma. Tot allò de la natura és perfectible a la seva manera. Tot el que coneixem és a través de l'observació i els sentits; no creu en idees innates.
Concep l'home com a unió inseparable de cos i ànima; l'ànima és el principi de vida. La unió és natural i necessària: sense la formació del cos no es pot formar l'ànima. L'ànima té tres principis o facultats: vegetativa, sensitiva i racional. L'ésser humà és feliç per l'exercici de les virtuts; si es practica l'ús de la raó, l'home serà feliç.
Aristòtil classifica les formes de govern segons la finalitat a la qual tendeixen (bé comú o interès particular). Li interessa buscar l'estabilitat del règim. El règim ideal és una barreja entre aristocràcia i democràcia amb una societat de classe mitjana forta.
Els humans són polítics per naturalesa. L'ésser humà tendeix a la felicitat i només la pot aconseguir en societat; per això l'ètica està subordinada a la política, ja que la totalitat està per sobre de la individualitat i el bé comú està per sobre de l'individual. La polis és per naturalesa anterior i més important que l'individu i la família. El bé s'assoleix pel coneixement.
Conclusió breu
En síntesi, Plató separa els mons i defensa idees innates i una ànima tripartida amb govern filòsof; Aristòtil integra matèria i forma, confia en l'observació, concep l'ànima unida al cos i situa la política com a espai per aconseguir la felicitat humana i el bé comú.