Diferències entre Plató i Aristòtil: Crítica a la Teoria de les Idees
Diferències fonamentals entre Plató i Aristòtil
Mentre que Plató havia partit de motivacions morals i polítiques, Aristòtil va tenir interessos més teòrics:
- Resoldre les deficiències de la Teoria de les Idees, creant així una filosofia que ha estat considerada nova i contraposada a la de Plató.
- Desenvolupar la ciència empírica, continuant la tradició científica dels presocràtics jònics.
El contacte entre Aristòtil i Plató és innegable, però existeixen diferències clau: Plató es centrà en l'universal i immutable, mentre que Aristòtil es centrà en el món sensible.
La visió platònica: El món de les Idees
Segons Plató, l'autèntica realitat és el món immutable i perfecte de les Idees. El món sensible és una còpia imperfecta i corruptible. Només si entenem les Idees podrem entendre el que veiem, ja que les Idees són allò que fa intel·ligible el món sensible.
La crítica d'Aristòtil a la Teoria de les Idees
Com a deixeble de Plató, Aristòtil s'educà en aquesta concepció, però aviat començà a veure'n els inconvenients. Segons Aristòtil, la Teoria de les Idees parteix de la recerca de Sòcrates per determinar i definir l'essència de les coses. Quan definim l'essència, s'obté un concepte general o universal. Tanmateix, Sòcrates no atorgava una existència separada a aquests conceptes.
Principals punts de la crítica al dualisme:
- Duplicació innecessària: Plató, intentant explicar aquest món, acaba duplicant-lo, amb la qual cosa el problema és doble: ara hi ha dos mons per explicar.
- Manca d'explicació del sensible: El món de les Idees no pot explicar el sensible, perquè si les essències de les coses estan separades de les coses mateixes, no són pròpiament les seves essències.
- Origen i canvi: Les Idees no poden explicar l'origen i l'esdevenir o els canvis de les coses. Malgrat que Plató afirmà que les Idees són causes de les coses, és evident que no poden ser causes productives i motrius. Per això, Plató va introduir el Demiürg.
- Matematització: Aristòtil també critica la matematització de la Teoria de les Idees per la interposició de nombres ideals entre les coses i les Idees. Les deficiències no se solucionen recorrent a les matemàtiques; a més, el platonisme acaba convertint-se en pitagorisme.
Per acabar, podem resumir la crítica d'Aristòtil en la següent frase: «No és possible que l'essència de les coses existeixi separada de les coses». Així, Aristòtil rebutja el dualisme i defensa el monisme, negant únicament l'existència separada de les essències.