Diferències i similituds entre Plató i Descartes

Comparativa entre el pensament de Plató i Descartes

Aquest anàlisi tracta els següents eixos temàtics: estil, metafísica, coneixement, idees, antropologia, psicologia, teologia i finalitat filosòfica.

Estil i obra

Plató compon obres extenses en forma de diàleg, recorrent al mite i la metàfora per explicar-se, mentre que Descartes adopta un model científic per crear un mètode universal segur, reflexionant sobre veritats evidents.

Metafísica

En metafísica, Plató distingeix dos mons: l'intel·ligible (real) i el sensible (còpia imperfecta). Descartes, per la seva banda, distingeix tres substàncies diferenciades: Déu, el jo i el món.

Coneixement

Tots dos rebutgen els sentits com a fonts d'error:

• Plató: Veu el coneixement com a record de l'ànima, guiada per la raó cap al món veritable.
• Descartes: El defineix com un coneixement clar i evident, obtingut per la raó seguint regles metòdiques segures.

Les idees

Les idees en Plató són realitats extramentals, immaterials, eternes i invariables, fonaments dels objectes sensibles. Es divideixen en tipus de coses, matemàtiques, valors i la Idea de Bé com a causa de totes (connectada amb l'ètica).

En Descartes, són representacions mentals classificades en:

• Adventícies: provinents de l'experiència.
• Factícies: construïdes per la ment.
• Innates: pròpies del pensament, amb les quals demostra l'existència de Déu.

Antropologia

Ambdós són dualistes en antropologia:

• Plató: Considera l'home com a ànima (món intel·ligible) i cos (món sensible, presó antinatural com el carro alat).
• Descartes: Defineix dues substàncies, pensament i extensió, unides per la glàndula pineal.

Psicologia

En psicologia, l'ànima platònica és tripartida i determina rols socials a la República (artesans, guerrers, filòsofs-reis). Per a Descartes, el jo és pur pensament (res cogitans), sense vincle a funcions estatals.

Teologia

En teologia, el Demiürg platònic ordena el món sensible inspirant-se en l'intel·ligible, creant temps sobre l'espai (metàfora), amb la Idea de Bé com a veritable divinitat. Descartes situa Déu com a res infinita, substància primera que crea el jo i el món en l'ordre de les essències (ordo essendi), tot i descobrir-se, en segon lloc, en l'ordre del coneixement.

Finalitat filosòfica

Finalment, Plató orienta la filosofia cap a l'ètica i la política per justificar la República. Descartes vol fundar el coneixement després de la decadència filosòfica, amb mètode propi però sense teoria ètica (només moral provisional) ni política.