Digestió i circulació en els animals: Tipus i sistemes

Tipus de digestió i animals que la presenten

La digestió intracel·lular és aquella que es produeix dins de les cèl·lules. Les cèl·lules capturen les partícules d’aliment i les digereixen a l’interior utilitzant vacúols digestius. Aquest tipus de digestió és propi dels animals més simples, com els porífers (esponges), que no tenen aparell digestiu.

La digestió extracel·lular és la que es produeix fora de les cèl·lules, dins d’una cavitat o d’un tub digestiu. En aquest cas, els enzims digestius descomponen els aliments i després les cèl·lules absorbeixen els nutrients. Aquest tipus de digestió es troba en la majoria d’animals, com cnidaris, cucs, mol·luscs, artròpodes, equinoderms i vertebrats.

Digestió en els diferents grups d'invertebrats

Els diferents grups d’invertebrats tenen sistemes de digestió diferents segons el seu nivell d’organització:

• Els porífers no tenen aparell digestiu. S’alimenten filtrant l’aigua i capturant petites partícules d’aliment. La digestió és intracel·lular, ja que es produeix dins de les cèl·lules.
• Els cnidaris, com les meduses o les anemones, tenen una cavitat gastrovascular amb una sola obertura que funciona com a boca i anus. Primer es produeix una digestió extracel·lular dins de la cavitat i després les cèl·lules completen la digestió de manera intracel·lular.
• Els cucs poden tenir diferents tipus de sistema digestiu segons el grup. Alguns tenen un tub digestiu incomplet amb una sola obertura, mentre que altres tenen un tub digestiu complet, amb boca i anus, que permet una digestió més eficient.
• Els artròpodes, com els insectes, tenen un aparell digestiu complet i especialitzat, amb diferents parts que realitzen funcions específiques en la digestió i l’absorció dels nutrients.

Tipus de sistemes circulatoris en els animals

El sistema circulatori s’encarrega de transportar substàncies com nutrients, oxigen i residus per tot el cos de l’animal. Hi ha dos tipus principals de sistemes circulatoris:

• El sistema circulatori obert és aquell en què la sang no sempre circula dins de vasos sanguinis. En algun moment surt dels vasos i banya directament els òrgans. Aquest sistema és menys eficient i és propi d’animals com els artròpodes i molts mol·luscs.
• El sistema circulatori tancat és aquell en què la sang circula sempre per dins de vasos sanguinis. Això permet un transport més ràpid i eficient de les substàncies. Aquest tipus de sistema es troba en anèl·lids, cefalòpodes i vertebrats.

Sistemes circulatoris dobles i la seva eficiència

En alguns vertebrats la circulació és doble, perquè la sang passa dues vegades pel cor en cada volta completa.

• En la circulació doble incompleta, la sang oxigenada i la no oxigenada es poden barrejar parcialment dins del cor. Aquest tipus de circulació és propi dels amfibis i alguns rèptils.
• En la circulació doble completa, la sang oxigenada i la no oxigenada estan totalment separades dins del cor, fet que fa el sistema més eficient. Aquest tipus de circulació és característic de les aus i els mamífers.

El cas del conill i la coprofàgia

Els conills practiquen la coprofàgia, que consisteix a menjar-se una part de les seves pròpies femtes. Ho fan perquè en la primera digestió alguns nutrients no s’absorbeixen completament. Quan tornen a ingerir aquestes femtes, poden aprofitar millor els nutrients produïts pels bacteris intestinals. Aquest procés permet als conills aprofitar millor l’aliment.

Això es pot comparar amb els mamífers remugants, com les vaques o les ovelles, que també tenen adaptacions per aprofitar millor els aliments vegetals. Els remugants tenen un estómac amb diversos compartiments i poden regurgitar l’aliment per tornar-lo a mastegar.

La digestió en els animals remugants

Exemple que es pot posar: Una vaca torna a mastegar el menjar que ja havia empassat.

Explicació: Els remugants tenen un estómac amb diversos compartiments. Primer empassen l’herba gairebé sense mastegar. Després regurgiten el menjar i el tornen a mastegar (remugar). Això ajuda a triturar millor l’aliment i facilita la digestió dels vegetals gràcies als bacteris que viuen al seu estómac.

El procés digestiu en els mamífers

Els mamífers tenen un aparell digestiu complet i molt especialitzat, que permet una digestió eficient dels aliments. El procés segueix aquestes etapes:

1. El procés comença a la boca, on els aliments es trituren amb les dents i es barregen amb la saliva.
2. Després passen per l’esòfag fins a l’estómac, on els sucs gàstrics continuen la digestió.
3. A continuació, els aliments arriben a l’intestí prim, on es produeix la major part de l’absorció dels nutrients.
4. Finalment, a l’intestí gros s’absorbeix aigua i es formen les femtes, que s’expulsen per l’anus.

El sistema limfàtic i les seves funcions

El sistema limfàtic és un sistema que treballa juntament amb el sistema circulatori i el sistema immunitari. La seva funció és transportar la limfa, ajudar en la defensa del cos contra infeccions i retornar al sistema circulatori part del líquid que surt dels vasos sanguinis. També participa en l’absorció de greixos a l’intestí.

Estructures especialitzades del sistema digestiu

Algunes estructures digestives són característiques de certs animals:

• El pap és una estructura pròpia dels ocells que serveix per emmagatzemar temporalment el menjar abans de continuar la digestió.
• El pedrer (molleja) també es troba en els ocells i serveix per triturar els aliments, ja que aquests animals no tenen dents.
• En els remugants, el rumen és una part de l’estómac on els aliments es fermenten amb l’ajuda de bacteris, cosa que facilita la digestió dels vegetals.

Evolució del cor i les cavitats cardíaques

• Peixos → 2 cavitats → circulació simple: Tenen 1 aurícula i 1 ventricle. La sang passa una sola vegada pel cor en cada volta.
• Amfibis i alguns rèptils → 3 cavitats → circulació doble incompleta: Tenen 2 aurícules i 1 ventricle. La sang passa dues vegades pel cor, però es pot barrejar al ventricle.
• Aus i mamífers → 4 cavitats → circulació doble completa: Tenen 2 aurícules i 2 ventricles. La sang passa dues vegades pel cor i no es barreja.

Anatomia i funcionament del cor

• Dalt = aurícules: Reben la sang que arriba al cor.
• Baix = ventricles: Expulsen la sang fora del cor cap als pulmons o cap a la resta del cos.
• Parets gruixudes = ventricles: Tenen una musculatura més potent per bombar la sang.