Digestió humana: dents, absorció i excreció

Dents:

Són unes peces dures encarregades de tallar i triturar l'aliment sòlid per tal que sigui més fàcil de tragar i digerir.

Hi ha 4 classes: incisius, canins, premolars i molars. Consten de 3 parts principals.

Durant la vida d'una persona se succeeixen 2 tipus de dentició. La primera dentició és de llet, es desenvolupa abans de complir els 3 anys i consta de 20 peces. L'altra és la dentició adulta, de 32 peces.

L'absorció i l'excreció

Absorció:

Quan els nutrients obtinguts de la digestió atravessen les parets del tub digestiu i passen a la sang. La major part de les substàncies s'absorbeix en el iejú i l'ili. En aquest tram les parets internes de l'intestí prim estan tan replegades que formen les vellositats intestinals. A l'interior d'aquestes hi ha vasos sanguinis que recullen la substància digerida i la repartenen a totes les cèl·lules del cos.

Excreció:

Les substàncies que no han estat absorbides passen a l'intestí gros gràcies als moviments peristàltics de les seves parets. En aquesta part s'absorbeix gairebé tota l'aigua i les sals minerals, i en ell els residus de la digestió es van asseccant i solidificant fins a transformar-se en feces.

A l'intestí gros existeix un gran nombre de bacteris simbionts, que fermenten i descomponen els residus no absorbits. En el procés, els bacteris sintetitzen algunes vitamines, que també són absorbides, i produeixen gasos intestinals causants de la mala olor de les feces. Les feces s'acumulen durant un temps en l'últim tram de l'intestí, el recte. Un cop evacuades, són expulsades periòdicament a l'exterior a través de l'anus, mitjançant l'excreció.

Ingestió i digestió de l'aliment:

El procés de digestió comença amb la ingestió d'aliments a través de la boca, mitjançant 2 processos:

• Masticació: acció mecànica, per la qual els aliments es desmenucen gràcies a la participació de les dents.
• Insalivació: els aliments es mescla amb la saliva, que produeix una acció química sobre ells. La saliva es fabrica per 3 parells de glàndules: parotides, submaxil·lars i sublinguals. Aquests 2 processos són facilitats per la llengua.

Els aliments masticats i impregnats de saliva formen el bolo alimentici, que és empès cap a la faringe i, d'aquesta, a l'esòfag, gràcies a la deglució. L'esòfag impulsa el bolo alimentici fins a l'estómac.

Entra a l'estómac a través del cardias, on s'acumula i se sotmet a la digestió gàstrica, que comprèn:

• Acció química: es produeix per les secrecions del suc gàstric segregades per les parets internes de l'estómac. Aquests sucs contenen àcid clorhídric que actua químicament sobre els aliments.
• Acció mecànica: moviments peristàltics de les parets de l'estómac que mouen els aliments i els mescla amb el suc gàstric.

Després d'aquesta digestió es forma una papilla semilíquida anomenada quim, que surt poc a poc de l'estómac a través del píloric i passa a l'intestí prim.

Al duodè el quim es mescla amb la bilis produïda pel fetge, amb el suc intestinal produït per l'intestí i amb el suc pancreàtic, produït pel pàncrees. La bilis ajuda a digerir els greixos i el suc intestinal i el pancreàtic completen la digestió química.

El resultat final és una papilla blanquinosa que conté aigua, substàncies nutritives resultants de la digestió i residus.