La Dignitat i els Drets Humans: Reflexions Filosòfiques

Una persona és un ésser conscient de la seva llibertat, de la seva singularitat i del seu valor irrepetible. Destaca per la seva dimensió personal que es relaciona amb la seva moral, dignitat i drets.

Dignitat: fa referència a la importància i al valor únic i irrepetible de cada persona.

Drets humans: es fonamenten en una causa de les causes de la dignitat. Es fonamenten en el valor individual de cada persona; per això són universals. Són universals perquè des que neixem posseïm d'ells i s'han de respectar al llarg de la vida.

Cristianisme: l'ànima immortal creada per Déu; els humans han sigut creats a imatge i semblança de Déu.

Existencialisme: la llibertat de donar sentit al món; això és el que ens diferencia dels altres éssers. Tenim la capacitat de crear la nostra realitat.

Karl Marx: el treball, la realització d'un treball creatiu que ens permet transformar la realitat que ens envolta col·laborant amb els altres.

Els vitalistes (Frederich Nietzsche / José Ortega / Gasset): la consciència de la nostra vida individual; destaca la importància de la vida com una experiència individual plena d'intensitat i plenitud.

Sigmund Freud: la part inconscient de la nostra ment; va desenvolupar la psicoanàlisi com a nou mètode terapèutic. La teoria psicoanalítica planteja l'existència d'uns elements ocults en els processos psíquics.

Dualisme antropològic: afirma l'existència del cos i de l'ànima com a dues realitats diferents.

Monisme antropològic: considera que l'ésser humà està constituït per una única realitat, que és el cos.

Monisme antropològic de Plató: afirma l'existència del cos i de l'ànima com a dues realitats diferents. El cos pertany al món sensible; en canvi, l'ànima pertany a l'esperit.

Monisme antropològic en el cristianisme: l'ànima està associada al món transcendent, on les persones aspira a la solució després de la vida terrenal. El desig d'aquesta depèn del comportament, perquè l'home és lliure de fer cas a Déu o de descobrir-lo i caure en el pecat.

Emergentisme: sosté que la dimensió espiritual de l'ésser humà és una propietat que emergeix de la matèria.

Animisme: és una idea/visió en el pensament que totes les coses tenen ànima o principi vital.

Segons Descartes, podem conèixer amb més seguretat l'ànima, perquè no depèn d'alguna cosa tangible com el cos.

Monisme antropològic de La Mettrie: l'ésser humà és complex, i és per això que pensàvem en l'ànima. Però aquesta no existeix.