Dinàmica de Poblacions i Ecosistemes: Claus per a la Sostenibilitat

1. Creixement i Regulació de Poblacions

El potencial biòtic és el factor principal que afavoreix l'augment de les poblacions. És el nombre de descendents que cada espècie pot produir en condicions idònies. Perquè tingui efecte, les cries han de sobreviure i reproduir-se. Un altre factor és la capacitat de migrar o dispersar-se. Hi ha dues estratègies de reproducció:

• Taxa de natalitat elevada i alta mortalitat de les cries (freqüent en els peixos).
• Taxa de natalitat petita i baixa mortalitat de les cries.

La població augmenta de manera exponencial amb el pas del temps. Quan això ocorre, es diu que hi ha una explosió poblacional. El conjunt d'elements biòtics i abiòtics limiten l'augment de les poblacions i s'anomena resistència ambiental. La capacitat de sosteniment és la població màxima que un hàbitat donat pot sostenir sense degradar-se a llarg termini.

2. Densitat i Interaccions Poblacionals

La densitat controla la grandària de la població. Quan augmenta la densitat, també ho fa la resistència ambiental i al contrari. També influeixen les interaccions de depredació i competència. Si abunda la presa, hi ha poca resistència ambiental i el nombre de depredadors augmenta. La conseqüència és la disminució de la presa, que fa que disminueixi també el depredador. (retroalimentació, FEEDBACK).

3. Control de Plagues

La plaga és qualsevol organisme no desitjat que interfereix amb les activitats humanes. El mètode més emprat fins ara ha sigut l'ús de plaguicides per a terminar amb les plagues. Els plaguicides són substàncies químiques que maten els organismes no desitjats. Però, l'objectiu és mantenir la població de plagues per sota de la grandària en la qual causen pèrdues econòmiques. Últimament s'han emprat controls biològics:

• Introduir depredadors naturals.
• Esterilitzar organismes mascles de la plaga i alliberar-los.
• Muntar paranys amb substàncies atraients com feromones.

4. Successió Ecològica i Clímax

L'estat d'ecosistema clímax és quan en una població es deixa d'observar canvis en la composició de la comunitat. Hi ha dos tipus de successió:

• Una primària, que és quan es produeix una successió en una zona que mai ha estat colonitzada per organismes.
• I altra secundària, que és quan es produeix una successió en una zona en la qual hi havia una comunitat i que aquesta ha sigut desplaçada parcialment o totalment.

5. Característiques dels Ecosistemes

Un ecosistema es caracteritza perquè:

• Està integrat per un conjunt d'elements o components.
• Entre aquests elements es produeixen interaccions.
• Les interaccions proporcionen una entitat pròpia a l'ecosistema i fan que funcioni com una unitat.
• Té propietats específiques.
• Intercanvia matèria i energia entre els seus components propis i amb l'exterior.
• S'automanté com una estructura i es modifica amb el temps.

6. El Sòl com a Ecosistema

El sòl és un ecosistema. Està compost per:

• Mat. inorg.: roques, minerals, aire i aigua.
• Mat. org.: organismes, restes d'organismes, humus,...

La formació del sòl és un procés lent i complex, en la qual intervenen el clima, la roca original, la topografia i els organismes que hi habiten. Es poden diferenciar diferents horitzons del sòl o edàfics. Una vista transversal del sòl es coneix com a perfil del sòl o edàfic.

Horitzons del Sòl

• O: format per fulles i altres organismes.
• A: de color fosc causat per l'humus.
• B: de color clar, hi ha materials arrossegats des de capes superiors.
• C: roca mare alterada.
• R: roca mare no alterada.

Els canvis del sòl són deguts als processos formadors i als processos erosius.