La dinàmica de les poblacions humanes: natalitat, mortalitat i migracions

T6: 1. LA DINÀMICA

La dinàmica és l'estudi de les poblacions humanes des del punt de vista de l'evolució al llarg del temps i dels mecanismes a través dels quals es modifica la dimensió i la distribució de la població. Els mecanismes que intervenen són:

• Taxa de natalitat: nombre de naixements en un territori en un període d'un any per cada mil habitants. S'expressa en tants per mil.
• Taxa de mortalitat: nombre de defuncions en un territori en el període d'un any per cada mil habitants. S'expressa en tants per mil.
• Creixement vegetatiu: diferència entre la natalitat i la mortalitat.
• Creixement o saldo migratori: diferència entre emigració i immigració.
• Fecunditat: nombre de fills nascuts vius per dona o per grup d'edats femenins.
• Índex conjuntural de fecunditat (ICF): nombre mitjà de fills d'una dona al llarg de la seva vida fèrtil (dels 15 als 49), suposant que la fecunditat de cada grup d'edat es mantingui constant.

1.1. Teoria de la transició demogràfica

Les migracions són desplaçament de població dins d'una mateixa regió o país o bé entre països, de vegades al llarg de grans distàncies i en grups nombrosos. Les migracions poden ser:

• Segons les fronteres polítiques: internes o externes.
• Segons la durada temporal: temporals, cícliques o definitives.
• Segons la legislació: legals o il·legals.

Factors físics impulsen l'emigració: desastres naturals; incentiven la immigració: clima. Factors econòmics impulsen l'emigració: manca de feina, males condicions de vida, mal repartiment de la terra i manca d'atenció sanitària; incentiven la immigració: oferta de treball i bones condicions de vida. Factors polítics i socials impulsen l'emigració: persecució política, manca de llibertat, fam, discriminació i guerra o conflictes armats; incentiven la immigració: llibertat d'expressió, educació i estudis, atenció sanitària, seguretat i lligams culturals.

Conseqüències:

Per al lloc de sortida dels emigrants: positives: disminució de la pressió demogràfica, recepció de transferències econòmiques i disminució de l'atur; negatives: envelliment de la població, pèrdua de població activa i fuga de cervells. Per al lloc d'arribada dels immigrants: positives: rejoveniment de la població, arribada de persones formades amb estudis, augment del consum intern i augment de mà d'obra; negatives: pèrdua d'identitat cultural, conflictes ètnics o xenofòbia i baixada de salaris.

1.2.1. Les migracions internacionals.

Les persones immigrades constitueixen el 9% dels habitants d'Europa, el 15% dels habitants de l'Amèrica del Nord i el 16% dels d'Oceania. La gent no només marxa del seu país per causes econòmiques sinó que també per causes polítiques o perquè fugen de conflictes bèl·lics.

1.2.3. La immigració a Espanya.

L'important creixement de població a Espanya, de prop de 6 milions d'habitants, en el període comprès entre el 2001 i el 2011, s'ha degut, gairebé en un 90%, al creixement migratori. La major part d'aquesta població prové de països de l'Amèrica Central i del Sud, de l'Europa oriental, de països desenvolupats de la UE i del Marroc.

Arran de la crisi econòmica que començà l'any 2008 fins el 2011 s'ha produït el retorn als seus països d'origen d'una petita part dels immigrants que van arribar a Espanya durant la dècada anterior. Emigren a la recerca de millors oportunitats de treball, principalment cap al Regne Unit, els Estats Units, França i Alemanya.

1.2.4. La immigració a la UE.

Són majoritàriament de l'Europa oriental, Turquia, el Magreb i l'Amèrica del Sud. Dos terços dels immigrants procedeixen de països extracomunitaris i la tercera part restant, d'altres països comunitaris, especialment de l'Europa de l'Est, com ara Romania, Polònia i Bulgària. Principals receptors de població immigrant: Espanya, Itàlia, el Regne Unit, Irlanda i França.