El Dinar campestre de Manet: anàlisi formal i context (1863)

El Dinar campestre (Le Déjeuner sur l'herbe)

Fitxa Tècnica

• Autor: Manet, Édouard (1832-1883)
• Cronologia: 1863
• Localització: Museu d'Orsay, París
• Estil: Impressionisme (encara que Manet no s'hi identificava plenament)
• Dimensions: 2,08 m x 2,64 m
• Suport: Tela
• Tècnica: Oli

Context Històric

Nascut en una bona família, Édouard Manet va estudiar amb el pintor Couture i va començar copiant quadres als museus. Va realitzar una original síntesi del realisme i de l'art japonès, buscant fer composicions lliures. Del 1853 al 1856 es va dedicar a viatjar. Als anys 60, la seva pintura de tema espanyol es va posar molt de moda a França. El Saló de París va acceptar per primer cop un quadre seu el 1861. Manet mai no es va considerar impressionista en el sentit estricte del grup, tot i ser una figura clau per al seu desenvolupament. Ell observava i reproduïa allò que l'envoltava, d'una manera refinada i elegant.

Anàlisi Formal

Composició

El quadre va xocar tant pel seu tema com per la manera com estava pintat. Manet trenca amb la perspectiva tradicional en suprimir la profunditat gradual dels plans. Els personatges apareixen retallats, gairebé sense relleu, plans, encara que alguns apareixen en escorç, col·locats davant d'un paisatge que és utilitzat com un simple decorat. Potser sigui per influència de l'art japonès. Només en la natura morta del primer pla el pintor s'até a la perspectiva tradicional, ja que hi ha profunditat i un lleuger modelatge, potser per demostrar que era un pintor hàbil i que podia seguir les normes acadèmiques quan volia. La composició està organitzada en diversos triangles: dos tenen per vèrtex els caps masculins, repetint-se més petits a les cames de la model i de l'home de la dreta; un altre triangle gran té el seu vèrtex en la jove del fons; encara n'hi ha un altre que engloba les quatre figures i el vèrtex del qual és l'ocell de colors brillants que apareix a la part central i superior.

Llum

Els cossos semblen mancats de volum perquè ja no estan modelats tridimensionalment; ha desaparegut el clarobscur tradicional. Hi ha contrastos forts de llums i ombres, on el negre ha estat substituït per diversos matisos de verd. El pintor ha invertit el focus lumínic, ja que la claredat sembla procedir del fons, i hi ha diversos punts de fuga poc definits (l'herba, l'aigua).

Color

El color està aplicat amb grans taques planes, juxtaposant les zones clares (nu, camisa blanca, pantalons grisos) amb les fosques (sabates, gorra, jaquetes) de forma violenta, sense gradacions tonals. És el color el qui suggereix els volums. S'observen bells blaus, grocs i vermells a la natura morta del primer pla, amb una manifesta influència de Ticià. Hi ha una gran varietat de verds en el paisatge.

Dibuix

El dibuix no té gairebé importància en el sentit acadèmic. Els cossos presenten formes retallades, com figures planes. Els fons del fullatge i els reflexos a l'aigua estan només esbossats, insinuats amb pinzellades fluixes i soltes.

Anàlisi Conceptual

Tema

En un bosc, apareixen quatre personatges parisencs que han anat a dinar a la vora del Sena. Dos homes joves, vestits de forma elegant a la moda de l'època (un amb barret i bastó), estan asseguts a la gespa i xerren amb una dona nua que mira descaradament l'espectador. Al fons, una altra dona, una banyista inclinada amb camisa, surt del riu. En primer pla, veiem una natura morta esplèndida, pintada amb gran virtuosisme: una cistella amb fruites, un barret de palla i robes plegades.

La iconografia està inspirada en un quadre de Giorgione, El concert campestre, i la composició de les figures principals en un gravat renaixentista de Marcantonio Raimondi, que reprodueix una part d'una pintura perduda de Rafael (El judici de Paris), ambdues obres representant divinitats o figures mitològiques. És també clara la influència del realisme de Courbet (per exemple, Les senyoretes a la vora del Sena).

Significat

El quadre va escandalitzar la societat parisenca pel seu clar contingut considerat eròtic i transgressor: col·locar una dona nua contemporània al costat d'homes vestits, amb una interacció aparentment informal i directa. Es tractava d'un nu no idealitzat, sinó realista, llunyà de la perfecció clàssica o mitològica. El públic estava acostumat a nus al·legòrics i mitològics, però en aquesta tela la figura nua es representa sense la "coartada" de la bellesa idealitzada o d'un tema històric, fet que es va considerar vulgar i indecent. Manet, amb aquesta obra, sembla criticar la hipocresia social de l'època burgesa. Es burla subtilment fent referència als grans mestres del Renaixement, als quals admirava, però als quals utilitza de forma simplificada, moderna i provocadora. Anys més tard, Picasso realitzaria nombroses versions d'aquest quadre, dialogant amb l'obra de Manet.

Obres Relacionades de Manet

• Olympia (1863)
• Música a les Teuleries (1862)