El Dinar Campestre de Manet: Anàlisi i Impacte en l'Art Modern

Art i humanitats3,44 KB

El Dinar Campestre: Édouard Manet (1863)

Oli sobre tela
Estil: Realista, Pre-impressionista
Tema: Escena costumista
Ubicació: Musée d'Orsay, París

Biografia de l'Autor: Édouard Manet

Édouard Manet va iniciar la seva formació al taller de Thomas Couture. Els qui realment van influir en la seva pintura van ser els artistes venecians del segle XVI, els holandesos del segle XVII i Velázquez. Va incloure en la seva pintura obres de temàtica espanyola, entre les quals destaca El Guitarrista Espanyol, que li va valdre el reconeixement públic al Saló de París l'any 1861.

Després de la mort del seu pare, la seva obra va mostrar una actitud rebel que el va fer objecte de la crítica social. Cap al 1870 va començar a pintar a l'aire lliure i a experimentar amb el tractament de la llum i l'impacte d'aquesta sobre els cossos, una pràctica típica de l'impressionisme, moviment del qual va ser un precursor i figura clau.

Descripció Formal de l'Obra

La composició s'estructura en tres plans horitzontals sobreposats:

  • A sota: Una panera amb fruites, pa i els vestits de les dones.
  • Al centre: Una dona nua i dos homes vestits.
  • Darrere: Una altra dona vestida amb roba interior.

Les tres escenes queden incloses en el triangle compositiu format per la perspectiva lineal, el punt de fuga del qual està situat en el petit tros de cel pintat a la part alta de la tela. Una part de la crítica hi ha vist manca d'unitat i una certa dispersió dels elements, sobretot en l'escena central.

Manet integra les figures com si en formessin part, fent evident l'ús del clarobscur i de línies molt definides que les destaquen del fons i n'augmenten el volum. Això es reforça per mitjà de la gradació tonal del color en la representació de la llum i les ombres. Manet és capaç de produir l'ombra d'un arbre i d'aconseguir la transparència del rierol utilitzant la riquesa tonal del verd. Per aconseguir un punt lumínic, va utilitzar el negre i el blanc com a colors predominants en les figures.

Temàtica i Recepció

L'obra reflecteix una escena quotidiana. En primer terme, hi apareixen el germà del pintor, l'escultor holandès Ferdinand Leenhoff, i la seva model preferida nua. Al fons, hi ha una altra dona desconeguda.

Aquesta pintura no va ser admesa al Saló oficial i va passar a formar part de l'extens catàleg del Saló dels Rebutjats. La nuesa "injustificada" de la dona va ser motiu de burla, així com el fet que les diferents figures no semblessin tenir relació entre elles, trencant amb les convencions de l'època.

Models i Influències

Ticià i Giorgione són els dos referents bàsics d'aquesta obra de Manet. La influència dels clàssics i del Barroc espanyol, especialment de Velázquez, que va ser un referent molt clar, és palpable.

Admirat pels impressionistes, l'aportació de Manet a l'art modern va anar molt més lluny. La seva negativa a seguir les pautes il·lusionistes de la perspectiva tradicional, desintegrant la composició a manera de collage, va ser l'origen dels plantejaments espacials de Cézanne i del Cubisme.

Descarregar

PDF Word HTML