El dinar damunt l'herba: Anàlisi de l'obra de Manet

El dinar damunt l'herba

Édouard Manet (1863)

Fitxa tècnica

• Tècnica: Oli sobre tela
• Dimensions: 2,08 x 2,64 m
• Estil: Realista
• Localització: Museu d'Orsay, París
• Tema: Escena costumista

Biografia d'Édouard Manet

Édouard Manet, fill d'una família rica, es va formar al taller de Thomas Couture. La seva obra va estar influenciada pels venecians del segle XVII, pels holandesos del segle XVIII i per Velázquez. Va fer un viatge per veure les obres de Velázquez a Madrid, cosa que va influir en la seva obra i en temàtiques hispàniques que va representar, com ara El guitarrista espanyol (1861), que va ser acceptada al Saló de Barcelona. El 1862 va morir el seu pare, fet que va marcar un canvi en la seva actitud. Es va mostrar rebel i va començar a incloure el món femení a les seves pintures. Cap al 1870 va començar a pintar a l'aire lliure i a experimentar amb la llum i la manera en què influeix en els objectes, i va ser considerat el pare de l'impressionisme. La seva intenció era que li acceptessin el quadre El dinar damunt l'herba en el Saló.

Anàlisi formal

Veiem un pícnic a l'aire lliure on es troben dos homes i una dona nua, i al fons una altra dona que es renta al riu. El quadre presenta una tècnica pictòrica revolucionària: pinzellades breus i soltes, juxtaposades les unes amb les altres (base de l'impressionisme). No es fan les ombres amb el negre, com amb el clarobscur, sinó que s'utilitzen diferents tonalitats del mateix color, és a dir, que la llum es fon en els colors i les ombres són taques de color juxtaposades. Tanmateix, a l'obra trobem contrastos cromàtics molt exagerats, com per exemple el de la blancor del peu de la dona nua amb el negre de la sabata del personatge de més a la dreta. Cromàticament hi ha un predomini dels verds, que els trobem en moltes tonalitats diferents. Les zones planes de color, és a dir, sense ombres, són una influència de l'art japonès. Quant a la composició, les tres figures de l'espai central (la dona nua i els dos homes vestits) formen, juntament amb la dona del riu, una piràmide. Podem dividir el quadre en quatre plans: en el primer s'hi troba la natura morta (restes del dinar), al segon és on es troben les tres figures centrals, al tercer hi veiem la dona que es renta al riu, i per últim un fons paisatgístic que s'allunya. Es trenca amb la perspectiva tradicional, resultant una composició força irreal, ja que la dona del riu és d'una mida massa grossa.

Interpretació

El quadre no reprodueix, com indica el seu títol, un menjar sobre l'herba, sinó la prostitució que en aquella època era normal al Bois de Boulogne. El tema era un fet conegut a París, tot i que es considerava una mena de tabú del qual ningú parlava, i molt menys es pensava que fos digne de ser representat en l'art. Els personatges de Manet són burgesos encaixats en les figures mitològiques, però l'autor desproveeix el quadre del significat històric o mitològic. També és cert que es podria interpretar al revés. El quadre el va pintar per presentar-lo a un Saló, on va rebre un fort rebuig i grans crítiques.

Models i influències

Per a El dinar damunt l'herba, Manet es va inspirar clarament en El concert campestre de Tiziano i en una part del gravat Divinitats fluvials, basat en la pintura Judici de París de Rafael. A més a més, Manet tenia un gran gust per l'art japonès, cosa que es veu reflectida en els seus quadres. El quadre va servir d'inspiració, entre altres, a Picasso.