La Dinastia Restaurada: Alternança en el Poder i Caciquisme a Espanya
La dinastia restaurada: alternança en el poder i caciquisme
1. El retorn de la dinastia
L'inici de la Restauració Alfonsina va ser marcat per l'abdicació d'Isabel II i el cop d'estat de Martínez Campos proclamant la restauració de la monarquia amb Alfons XII. El nou sistema polític es va basar en una constitució de 1876, la corona, els partits conservador i liberal, i l'exèrcit. Aquest sistema va establir la cosobirania entre les Corts i la Corona, negant el principi de sobirania nacional. Això va donar pas a un bipartidisme i alternança en el poder, però va ser marcat pel frau electoral i el caciquisme. A Catalunya, els conservadors es van agrupar en la Lliga d'Ordre Social, mentre que els liberals defensaven un reformisme que augmentés les llibertats individuals i restés influència a l'Església. Això va donar pas a nous partits catalanistes.
2. L'oposició marginada del sistema
La Restauració va integrar en la política les faccions més conformistes de l'oposició però va marginar l'oposició real. El partit carlí va ser vençut després de la proclamació d'Alfons XII. Això va portar a l'escissió dels carlins, creant el Partit Nacional Catòlic i Unión Católica. El republicanisme es va veure afeblit pel cop d'estat de Martínez Campos, amb diverses divergències entre els diferents partits republicans. L'Associació Internacional de Treballadors es va separar en socialistes i anarquistes, amb els socialistes fundant la Unió General de Treballadors i els anarquistes desenvolupant una acció sindical reivindicativa. Això va marcar un increment del republicanisme i l'enfortiment de nous sectors econòmics.
3. Les guerres colonials: Cuba i Filipines
Les guerres colonials a Cuba i les Filipines van sorgir a causa del malestar a Cuba, on els aranzels imposats per Espanya limitaven el comerç amb els EUA i Europa. Això va provocar una insurrecció cubana i la guerra es va estendre a l'illa. A Filipines, l'independentisme va ser impulsat per José Rizal i la Liga Filipina, i després per un moviment radical. La intervenció dels Estats Units va desencadenar la guerra i la derrota d'Espanya a les dues colònies, culminant amb el Tractat de París on Espanya va abandonar Puerto Rico, Cuba i Filipines.
4. 1898: la crisi de la fi d'un imperi
La crisi de 1898 va tenir repercussions econòmiques, polítiques i militars significatives. Les pèrdues materials a les colònies van ser parcialment compensades pel repatriament de capital invertit a Cuba i Filipines, però a llarg termini, la pèrdua dels ingressos procedents de les colònies es va notar en la precària economia espanyola. A nivell polític, els partits dinàstics de la Restauració van sobreviure i el torn dinàstic es va mantenir. La derrota militar va provocar una onada d'antimilitarisme contrarrestada per una actitud més autoritària de l'exèrcit. La crisi del 98 va ser més moral i ideològica, provocant una frustració generalitzada i donant lloc a la Generació del 98, un grup d'intel·lectuals crítics i pessimistes que proposaven un replantejament i una regeneració de la cultura d'Espanya.
5. Catalunya i la guerra de Cuba