Discòbol: Anàlisi de l'Escultura Clàssica de Miró

FITXA 8: DISCÒBOL

FITXA TÈCNICA

Títol: Discòbol

Autor: Miró (Elèuteres, actiu entre 480 – 440 aC)

Cronologia: 460 aC

Tipologia: escultura exempta

Material: original en bronze, còpia romana en marbre

Estil: grec clàssic

Tema: ideal anatòmic atlètic

Localització: Museo Nazionale Romano (Roma)

CONTEXT HISTÒRIC

Cronologia: 460 a.C. Context històric i cultural: Època clàssica. S’inicia després de les Guerres Mèdiques on l’Atenes de Pericles va resultar vencedora implantant la Democràcia. Moment dels historiadors Tucídides i Herodot. Dramaturgs: Sòfocles, Èsquil i Eurípides (tragèdies); Aristofanes (comèdies). Filosofia: Sòcrates, Plató i els sofistes.

Els pilars fonamentals de l’art grec són: l’home, la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. Com deia Protàgores: “l’home és la mesura de totes les coses”. Moment de màxima esplendor de l’art grec. Aparició de l’ordre jònic. Construcció de l’Acròpoli que va ser objecte d’una important campanya de monumentalització durant els anys de l’anomenada “Edat d’Or” de la polis d’Atenes (460-430). Sota el directe lideratge de Pèricles, el més influent dels ciutadans en l’Atenes democràtica, les obres varen acollir els millors artistes disponibles en el món grec. Període dels grans noms de l’estatuària grega: Policlet, Fídies, Miró, Praxíteles, Escopes i Lisip.

DESCRIPCIÓ FORMAL

El discòbol és una escultura exempta (embalum rodó), treballada en tot el seu volum i que representa un atleta just abans de llençar el disc.

Trenca els principis bàsics de frontalitat i rigidesa de l’escultura arcaica i mostra la inquietud de l’artista per mostrar el moviment, cosa que aconsegueix mitjançant la complexa postura del personatge. Miró, amb el Discòbol, vol distanciar-se definitivament del hieratisme del període arcaic.

Vist de perfil, la figura descriu una “S” del cap als peus que es complementa amb l’arc que descriuen els braços estesos.

És una talla romana en marbre, còpia de l’original de bronze (peça original sense suport).

El jove atleta representat en el moment de màxima tensió: l’instant en què, a punt de llençar el disc, s’inclina cap endavant i tira el braç dret amb el disc cap enrere amb la finalitat d’agafar impuls per poder-lo llançar amb més força. És el moment en què el cos es contrau i els músculs estan en tensió, expressió del moviment.

Tot el pes recau sobre la cama dreta, que recolza en el peu (ferm en el terra) i el cos s’enrosca com una espiral, que recorre dels peus fins al cap.

Tot i la violència dinàmica que expressa l’acció, Miró equilibra la composició fent que el braç que manté el disc faci de contrapès amb la cama en la qual es recolza l’altre braç. Aquesta ordenació de moviments es coneix amb el nom de rhytmos.

Destaca el treball anatòmic, que marca fidelment tots els músculs en tensió que participen en l’esforç de llançar el disc. Tot i això, alguns elements arcaics segueixen presents: geometrització del cabell i hieratisme del rostre (inexpressiu). En definitiva, l’anatomia està tractada amb un gran naturalisme, però l’esforç físic no afecta la serenitat que expressa el rostre, que no acusa l’esforç que realitza l’atleta.

La composició geomètrica a base de triangles (línies diagonals) i línies corbes accentuen la sensació de moviment. Presenta una composició oberta marcada per dues línies compositives oposades de mitja circumferència, una va des del disc fins al peu esquerre i l’altra des del peu dret fins al cap. A les dues mitges circumferències se li afegeix una línia en ziga-zaga que forma el cos des del disc fins al peu esquerre i que trenca qualsevol harmonia estàtica, seguint un camí que va del disc fins a l'espatlla dreta, d’aquesta al maluc, del maluc al genoll i del genoll al peu aixecat.

Per mitjà d’aquestes diagonals compensades (mentre unes van en sentit ascendent, les altres van en sentit descendent), Miró aconsegueix un moviment equilibrat.

És una escultura unifacial, presenta un únic punt de vista. La figura està concebuda per ser vista en un sol pla (frontal). La visió lateral o posterior la fa difícil de reconèixer.

TEMÀTICA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

Representa un jove atleta, Jacint, que va morir en uns jocs dedicats al déu Apol·lo.

Està representat en el moment decisiu del llançament de disc, quan es dóna el màxim desequilibri del cos. És un instant fugaç en què l’atleta es disposa a iniciar el gir per llançar el disc. Aquesta posició fou considerada aleshores com un gran avenç en la tècnica escultòrica.

Els escultors, anteriorment, ja havien representat atletes llançant el disc, però generalment els esculpien drets, en el primer temps de l’acció, que consisteix a balancejar l’objecte de dalt a baix. Miró es va arriscar i el va representar en el segon temps de l’acció, és a dir, quan, a més de balancejar el disc, l’atleta fa una volta amb tot el cos girant sobre si mateix. D’aquesta manera afegeix tot el pes del cos a l’esforç muscular que fa al tercer temps, el del llançament.

L’elecció d’un atleta com a tema no és estranya. Aquests gaudien d’una gran fama i eren presentats com a models de bellesa ideal. A més, Miró veu en el tema dels atletes la possibilitat d’expressar tota la força del moviment.

Aquest tipus d’escultures es feia per homenatjar els vencedors dels jocs atlètics, però no guardava cap versemblança amb l’atleta (bellesa ideal).

MODELS I INFLUÈNCIES

Miró pren com a model l’escultura arcaica; i també rep influències dels vasos de ceràmica pintats i les estatuetes petites de bronze, obres de gran importància per entendre el discòbol des dels punts de vista formal i temàtic.

En la ceràmica i en aquestes obres menors, l’artista tenia més llibertat creativa i facilitat tècnica, i per tant, podia proposar solucions tècniques més avançades que més endavant es reproduïen en format més gran (bronze o marbre).

En aquesta escultura, Miró va fer un pas molt important en l’estudi del moviment escultòric. La tensió muscular i la interacció amb l’espai circumdant foren innovacions decisives per al futur de l’escultura. Influirà, doncs, en l’escultura posterior: romana, renaixentista...