Discurs, registres lingüístics i origen del valencià: apunts i conceptes clau

Resum

Aquest document explica com el discurs construeix una realitat mitjançant la polifonia i en distingeix les manifestacions principals: directe, indirecte, indirecte lliure i monòleg interior. També presenta els àmbits d'ús, els gèneres discursius i els registres lingüístics, i acaba amb la definició de dialecte, isoglosses i l'origen del català i dels seus dos grans blocs dialectals.

Punts clau

El discurs crea una realitat, fictícia o recreada a partir de fets reals, mitjançant la polifonia.
Discurs directe: reproducció textual d'un altre text, amb cometes o guions.
Discurs indirecte: reproducció del significat variant la forma, introduït per verbs dicendi.
Els registres lingüístics es defineixen pel tema, el nivell de formalitat, el canal i el propòsit.
Un dialecte és una varietat geogràfica d'una llengua; una llengua és el conjunt de tots els seus dialectes.
El català sorgeix com a llengua independent entre els segles IX i X, amb dos grans blocs dialectals: occidental i oriental.

Posa't a prova

Discurs: Creació d'una Realitat

El discurs crea una realitat, fictícia o recreada a partir de fets reals. Aquesta realitat discursiva es construeix mitjançant la polifonia, on l'emissor utilitza diverses veus per transmetre el missatge.

Manifestacions de la Polifonia

Discurs directe: Reproducció textual d'un altre text, utilitzant cometes o guions.
Discurs indirecte: Reproducció de l'enunciat mantenint el significat, però variant la forma. Introduït per verbs dicendi.
Discurs indirecte lliure: Reproducció de l'enunciat mantenint la forma, però sense dependre d'un verb de dicció. Exemple: Ella ho tenia clar, aniria al concert!
Monòleg interior: Reproducció dels pensaments del locutor, que és alhora l'al·locutari. Presenta irregularitats sintàctiques. Exemple: Sempre igual...! / I les hores que són...!

Adequació de la Llengua a la Societat

Davant la variabilitat dels actes de parla, cal classificar les situacions i els gèneres textuals. Tres aspectes clau són:

Àmbits d'Ús

Conjunts de situacions on s'usa una llengua. Exemples: familiar, professional, acadèmic, científic, tècnic, periodístic, publicitari, literari, jurídic-administratiu...

Gèneres Discursius

Dins de cada àmbit, hi ha gèneres textuals amb trets comuns de format. Exemples: carta, editorial, conversa telefònica, entrevista...

Registres Lingüístics

Varietats funcionals d'una llengua definides segons:

Tema (general o especialitzat)
Nivell de formalitat (relació emissor-receptor, context social)
Canal de comunicació (oral, escrit, preparat, espontani)
Propòsit (efecte desitjat en el receptor)

Caracterització i Formació del Valencià

Dialecte

Les varietats geogràfiques d'una llengua s'anomenen dialectes. Els dialectes geogràfics són realitzacions col·lectives i sistemàtiques de la llengua en un territori. Una llengua és el conjunt de tots els seus dialectes. Diferents dialectes pertanyen a la mateixa llengua si comparteixen trets en fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic, tot i les diferències.

Isoglosses

Línies imaginàries en un mapa que indiquen l'abast geogràfic d'un fenomen lingüístic.

Origen de la Nostra Llengua

El català sorgeix com a llengua independent entre els segles IX i X, amb trets fonètics i morfològics propis. Dos grans blocs dialectals (constitutius): occidental i oriental. Aquests trets es van estendre als territoris annexionats a la Corona d'Aragó, amb la repoblació catalana (dialectes consecutius).

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre discurs directe i discurs indirecte?

El discurs directe reprodueix textualment l'enunciat, amb cometes o guions. El discurs indirecte reprodueix el significat variant la forma, i sol anar introduït per verbs dicendi.

Què és un dialecte?

Un dialecte és una varietat geogràfica d'una llengua, és a dir, una realització col·lectiva i sistemàtica de la llengua en un territori. Diferents dialectes pertanyen a la mateixa llengua si comparteixen trets fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics.

Què són les isoglosses?

Són línies imaginàries en un mapa que indiquen l'abast geogràfic d'un fenomen lingüístic.