Disseny de les ciutats i xarxa viària a la Hispània romana

Llatí3,69 KB

Disseny de les ciutats romanes

El plànol urbà

El disseny d'una ciutat romana era generalment un quadrat o rectangle regular, dividit en quatre parts per dos eixos perpendiculars que constituïen les dues vies principals: el cardo maximus (nord-sud) i el decumanus maximus (est-oest). Paral·lels a aquests eixos es traçava una quadrícula de carrers secundaris que dividia la ciutat en illes. Sota la ciutat s'hi construïa una xarxa de clavegueres que assegurava l'evacuació de les aigües residuals.

El fòrum

El fòrum era una plaça enllosada situada a la intersecció del cardo i el decumanus, on s'hi trobaven els principals edificis públics. Era l'espai de representació pública i de trobada dels ciutadans. Entre els edificis públics destaquen:

  • La basílica: seu de l'administració de justícia, dels negocis i dels intercanvis comercials.
  • La cúria: seu del senat.
  • Els temples: el més important era el dedicat a la Tríade Capitolina.
  • Les botigues comercials.

Zones d'oci

Les ciutats romanes també disposaven de zones dedicades a l'oci, com ara teatres (Tàrraco, Clúnia, Cartagena), amfiteatres (Tàrraco, Mèrida, Itàlica) i circs (Tàrraco, Mèrida).

Fundació d'una ciutat

Les cerimònies rituals de fundació d'una ciutat consistien en:

  1. La consulta de la voluntat dels déus.
  2. La delimitació del terreny.
  3. El traçat del perímetre amb una arada.
  4. El traçat de la quadrícula dels carrers.

Defensa i subministrament d'aigua

La defensa de la ciutat s'assegurava mitjançant un circuit de muralles (Tàrraco, Barcelona, Girona, Empúries). El subministrament d'aigua es feia a través de pous i cisternes per recollir l'aigua de pluja (Empúries), i mitjançant aqüeductes per transportar aigua des de fonts llunyanes (Tarragona, Barcelona, Segòvia).

Xarxa viària a Hispània

Funcions de la xarxa viària

La xarxa viària romana tenia una funció militar (desplaçament de tropes), econòmica (facilitar el comerç) i cultural (intercanvi d'usos i costums).

Tècnica constructiva

La construcció de les vies romanes consistia en excavar dos canals, delimitar-los amb pedres, omplir-los amb pedres i grava, i finalment revestir-ho amb pedra triturada o lloses.

Mil·liaris i monuments funeraris

Els mil·liaris eren senyals de pedra que indicaven les distàncies. A l'entrada i sortida de les ciutats, les vies estaven vorejades de monuments funeraris (necròpolis).

Vies importants

La via més important de Catalunya era la via Augusta (abans via Herculea), que anava de Roma a Cadis. A Catalunya es conserva la torre dels Escipions i l'arc de Berà. També es conserva la via de Capsacosta, que comunicava l'Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir. Una altra via important a la Península Ibèrica era la "Via de la Plata", que anava de Mèrida a Astorga.

Les termes romanes

Funció social

Les termes romanes, a més de ser un centre higiènic, eren un lloc important per a la vida social.

Parts de les termes

Els edificis termals solien tenir les següents parts:

  1. Palaestra: pati interior amb pòrtic i, de vegades, piscina (natatoria).
  2. Apodyterium: vestidor amb bancs i nínxols per guardar la roba.
  3. Frigidarium: sala per als banys freds.
  4. Tepidarium: sala temperada.
  5. Calidarium: sala amb banyera d'aigua calenta (alueus balnei).
  6. Sistema d'escalfament.
  7. Laconicum o assa sudatio: sauna.

Descarregar

PDF Word HTML