Distribució Territorial i Conceptes Clau a Catalunya

Distribució Territorial a Catalunya

Les persones aspirants han d’explicar que Catalunya és un país densament poblat, però que la població catalana es distribueix de manera molt desigual al territori. La zona més densament poblada és Barcelona i la seva àrea metropolitana, on es concentra al voltant del 50% de la població. Les comarques més poblades estan situades a la façana marítima que va des del Maresme al Tarragonès (Vallès Oriental, Vallès Occidental, Baix Llobregat...). Són zones de molta activitat econòmica. També estan densament poblades les àrees al voltant de les capitals provincials (Segrià, Gironès...). Les comarques menys poblades són les de l’interior i les de la zona del Pirineu lleidatà.

Conceptes Clau

Hidrocarburs

Recursos energètics no renovables procedents de la fossilització de matèria orgànica formada per àtoms de carboni i d’hidrogen. Es troben al subsòl en estat líquid (petroli) o gasós (gas natural).

Escalfament Global

Procés d’augment gradual de la temperatura mitjana del planeta per la concentració excessiva de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera, principalment per causes d’origen antropogènic. L’acord és Protocol de Kyoto.

Turisme de Negocis

Modalitat turística en la qual qui viatja tria una destinació d’acord amb l’activitat professional o laboral que desenvolupa, per tal de dur a terme un negoci, tancar un acord comercial, captar clients, etc. Aquest turisme, fonamentalment urbà, acostuma a ser de nivell adquisitiu alt i requereix infraestructures concretes com, per exemple, la connexió a Internet.

Turisme Cultural

Modalitat turística que té l’atractiu principal en l’oferta cultural del lloc de destinació (museus, recintes arqueològics, nuclis històrics, etc.). Es considera un tipus de turisme alternatiu al turisme de masses.

Polarització Social

Procés mitjançant el qual s’accentuen les diferències socials, de manera que els rics són cada vegada més rics i els pobres, cada vegada més pobres.

IDH

Índex de desenvolupament humà. És un indicador utilitzat per les Nacions Unides per a calcular el nivell de desenvolupament dels països del món. Es calcula a partir de tres dades bàsiques: l’esperança de vida en néixer, el PIB per càpita i el nivell d’instrucció, i es troba entre els valors 0 i 1.

Deute Extern

Diners que els països del Sud deuen als bancs, als països del Nord i a diverses institucions financeres (FMI, BM i bancs regionals), a conseqüència dels préstecs que els seus governs varen rebre en el passat i que, ara per ara, no poden tornar. L’acumulació d’interessos bancaris agreuja la situació d’aquests països i fa que els resulti cada vegada més difícil sortir de la pobresa.