La Divina Comèdia, Petrarca i el Teatre Barroc i Clàssic
La Divina Comèdia
És un poema al·legòric on es descriu l’estructura de l’altre món, el llarg camí cap a la felicitat (salvació de l’ànima). Consta de 3 parts amb 33 cants a cada part: l’Infern i el Purgatori, acompanyat de Virgili, i el Paradís, acompanyat per Beatriu.
Tota l’obra està composta per tercets. Les característiques formals que componen l’obra són:
- L’ús de l’hendecasíl·lab.
- La distribució dels versets encadenats.
- L’ús d’una llengua literària plena de vida i expressivitat.
La Divina Comèdia és un conjunt de sabers de l’època, però sobretot de caire teològic, tot i que hi barregi elements pagans.
Francesco Petrarca
Per la seva actitud i el seu estil de vida va establir el perfil de l’humanista intel·lectual. La seva font d’inspiració era Laura (donna angelicata). És el creador de la poesia intimista. Totes les seves obres van ser escrites en llatí, excepte: el Cançoner i Triomfs, poemes de caràcter al·legòric influïts per la Divina Comèdia.
El Cançoner
Parla d'amor i va influir autors posteriors. És una recopilació de les seves composicions líriques en italià, compost per 366 composicions amb sonets. El tema de l’obra (l’amor) es divideix en dues parts: en vida de Laura i en mort de Laura. És expressat de tres maneres:
- La passió per l’amor no correspost.
- L’alliberament del patiment.
- L’arrepentiment de no haver dedicat tots aquests anys a Déu.
El tema central és l’anàlisi que Laura inspira. L’estil utilitza un llenguatge senzill, exquisit i recursos retòrics, on hi conflueixen els tres corrents italians.
El Teatre
El Teatre barroc
Es caracteritza principalment per la transgressió de les regles: ruptura de les unitats de temps i de lloc, mescla de tragèdia i comèdia, etc. Destaquem a Paul Scarron.
El Teatre clàssic
Es va prolongar fins al primer terç del segle XVII. Hi ha un retorn a les normes clàssiques i se centraven en models clàssics. Va anar guanyant terreny la importància de la raó com a instrument per interpretar el món.
Característiques:
- a) Separació clara entre tragèdia i comèdia.
- b) Distribució dels personatges segons els gèneres.
- c) Imposició de les tres unitats.
- d) La divisió de l’obra en cinc actes.
Jean Racine
-->Obres amb greu pessimisme.Personatges víctimes d’insalvables drames interiors provocats per passions irrefrenables. L’amor apareix com un sentiment destructiu marcat per la impossiblitat i la fatalitat.L’esil de les tragedies racinianes és elevat, sobri i elegant, i s’estructuren amb un rigor absolut. Desenllaç sempre fatal i inexorable. Produccio de Racine és abundant, tragedies (Fedra)