Divisió Territorial i Eleccions a Catalunya

La Divisió Territorial a Catalunya

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat el 2006, estableix en el seu article 151 que la Generalitat té competència exclusiva sobre l'organització territorial. Això inclou:

• La determinació, creació, modificació i supressió dels ens que configuren l'organització territorial de Catalunya.
• La creació, supressió i alteració dels termes dels municipis i d'altres ens locals d'àmbit territorial inferior.
• L'establiment, mitjançant llei, de procediments de relació entre els ens locals i la població, respectant l'autonomia local.

Divisió Comarcal de Catalunya

El 16 d'octubre de 1931, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar un Decret que creava la Ponència d'estudi de l'estructura comarcal de Catalunya. Aquesta ponència estava presidida pel Conseller de Cultura, Ventura Gassol. Els objectius principals eren:

• Dividir Catalunya en el menor nombre possible de demarcacions, per minimitzar les despeses administratives.
• Assegurar que els habitants de cada demarcació poguessin anar i tornar de la capital en un sol dia.
• Mantenir un equilibri en el nombre d'habitants.
• Considerar la possibilitat de subdivisions o superdivisions.
• Tenir en compte els interessos existents per minimitzar els perjudicis.

Els dos factors bàsics per establir els projectes de divisió territorial eren el concepte popular i les àrees de mercat.

Qui Pot Votar a les Eleccions?

Eleccions Municipals

• Tots els espanyols inscrits al Cens Electoral que resideixin a Espanya.
• Ciutadans de la UE residents a Espanya, inscrits al Padró municipal, majors de 18 anys i que hagin declarat la intenció de votar a les eleccions municipals.
• Ciutadans de països amb acords de reciprocitat sobre la participació en eleccions municipals (per exemple, Noruega, Equador).

Eleccions al Parlament de Catalunya

Espanyols majors de 18 anys amb la condició política de catalans, inscrits al cens electoral i que no es trobin en cap de les situacions que legalment priven del dret a vot.

Paràmetres de Diferenciació Territorial

Els paràmetres que millor diferencien uns espais dels altres són:

• Poblacionals: nombre d'habitants, evolució, estructura per edats, estructura segons la posició en el mercat laboral (taxa d'atur, ocupats en cada sector d'activitat), tipus de poblament (urbà/rural), jerarquia urbana.
• Socioeconòmics: Nivell de desenvolupament (PIB/càpita, VAB/ocupat), nivell de dotació en infraestructures i nivell de benestar o qualitat de vida.

Els desequilibris entre regions són un problema polític crucial a Espanya. Les diferències territorials són el resultat tant d'un medi físic divers com d'una evolució política accidentada. Per reduir les desigualtats territorials, existeixen dos tipus principals de polítiques:

• Assignativa: L'Estat intenta fer accessibles determinats béns i serveis essencials a tota la població (seguretat ciutadana, sanitat, educació).
• Redistributiva: A través dels impostos, l'Estat redistribueix la renda i la riquesa cap a les àrees amb majors nivells de risc i necessitat.