Doble imposició internacional: coordinació fiscal i principis bàsics
La imposició directa i la coordinació internacional
La imposició directa sol recaure sobre la renda de les persones físiques, sobre els beneficis de les societats, les successions i donacions o sobre el patrimoni.
Els problemes de la fiscalitat internacional sorgeixen de la subjecció fiscal de la renda a diverses jurisdiccions tributàries, la qual cosa, en absència d'una deguda coordinació, pot originar distorsions en les transaccions.
La doble imposició internacional es defineix com el gravamen múltiple d'una mateixa renda en diferents jurisdiccions, i si no s'evita s'originen les distorsions esmentades.
Els principis bàsics d'assignació impositiva
Principi de residència
Implica la tributació de tota la renda mundial d'un resident d'un país determinat, amb independència de la localització de la font de la renda.
Principi de la font o origen
Es basa en la subjecció a gravamen dels residents i dels no residents que obtenen rendes de fonts localitzades en un país.
Els problemes que sorgeixen de la doble imposició internacional plantegen la necessitat d'arbitrar solucions coordinades, unilaterals o per mitjà de convenis internacionals.
L'eliminació de la doble imposició internacional és vital perquè les transaccions internacionals es realitzin sense distorsions tributàries. La lògica és la de l'establiment dels millors esquemes tècnics que ofereixin solucions pràctiques a la doble imposició internacional i que minimitzin els problemes d'eficiència i equitat que s'originen.
La diferència entre la doble imposició econòmica i la doble imposició jurídica internacional
El terme doble imposició econòmica descriu la situació en la qual una mateixa renda queda sotmesa a més d'un gravamen diferent sense que necessàriament intervinguin dues sobiranies fiscals distintes.
La doble imposició econòmica té importància sobretot en el terreny de l'impost de societats: pot donar-se doble imposició econòmica amb el gravamen consecutiu dels beneficis al nivell societari i dels dividends rebuts per un accionista. Si aquest és una altra societat, es pot parlar de triple imposició econòmica, i així successivament.
Existeix un conjunt de fórmules unilaterals per eliminar aquest tipus de doble imposició: es pot gravar a tipus reduïts els beneficis distribuïts; eliminar de la base imposable de la societat la totalitat o part dels beneficis que es van a repartir o deduir-los, total o parcialment, de la quota impositiva de l'accionista, la càrrega fiscal suportada prèviament pel dividend; també es pot integrar totalment l'impost de la societat i el dels accionistes, imputant a aquests tot el benefici, distribuït o no, i eliminant la quota impositiva de la societat, o aplicar règims fiscals especials com el dels grups de societats.
En ambdues situacions la doble imposició econòmica afecta doblement a un mateix rendiment o a una mateixa guanyància de capital, i la seva distinció a vegades no és senzilla.