Doctrina Truman i Pla Marshall: orígens i reaccions de la Guerra Freda

La doctrina Truman i el Pla Marshall

La doctrina Truman i el Pla Marshall: L'any 1946, Churchill va advertir de la divisió d'Europa entre est i oest amb l'expressió teló d'acer, fent referència al control soviètic de l'Europa oriental.

L'any següent, el president Harry S. Truman va anunciar la seva doctrina de contenció del comunisme, que es basava en defensar els pobles lliures davant el perill del totalitarisme comunista. Aquesta postura va marcar l'inici oficial de la política exterior anticomunista dels EUA.

Per reforçar aquesta estratègia, Truman va posar en marxa el Pla Marshall (1947-1951), un programa d'ajuda econòmica per a la reconstrucció dels països europeus després de la guerra.

Els països que volien rebre aquests crèdits havien de comprar productes nord-americans i excloure els comunistes del govern, com va ocórrer a França i Itàlia entre 1947 i 1948.

Aquestes mesures van contribuir a la consolidació de dos blocs enfrontats: el capitalista, liderat pels Estats Units, i el comunista, liderat per la URSS.

Reacció soviètica i organismes d'orientació

Davant el Pla Marshall, la Unió Soviètica va reaccionar amb oposició. El va considerar una forma d'imperialisme nord-americà i en va prohibir l'accés als països sota la seva influència. Aquesta postura va quedar recollida en la doctrina Zhdanov, que defensava la divisió del món en dos blocs: el capitalista, liderat pels Estats Units, i el comunista, liderat per la URSS.

Als països del bloc de l'Est, les democràcies populars van perdre sobirania, ja que els seus dirigents es van sotmetre a les ordres de Moscou. Això es va veure clarament a Txecoslovàquia, que va voler adherir-se al Pla Marshall però va ser obligada a retirar la petició.

L'any 1947, aquests països comunistes es van coordinar mitjançant el Kominform, un organisme per controlar els partits comunistes europeus. Dos anys més tard, el 1949, es va crear el COMECON, una aliança econòmica liderada per la URSS, com a resposta a l'OECE, que agrupava els països que havien rebut ajuda del Pla Marshall.

Els inicis de la Guerra Freda

El deteriorament de les relacions entre els aliats.

Quan Alemanya i el Japó van ser derrotats, les diferències entre els antics aliats es van fer evidents. Les discrepàncies ideològiques, polítiques, socials i econòmiques entre els Estats Units i la URSS van començar a crear tensió. Tot i que a les conferències de Jalta i Potsdam s'havia acordat repartir Europa en zones d'influència, ambdues potències van intentar imposar la seva hegemonia, fins i tot en zones que estaven en disputa.

Això va provocar l'aparició de dos blocs oposats.

La URSS, en els països ocupats pel seu exèrcit, va instaurar règims comunistes coneguts com a democràcies populars, en llocs com:

• Polònia
• Hongria
• Txecoslovàquia
• Bulgària
• Romania
• Albània
• la RDA
• Iugoslàvia

Els EUA, per la seva part, van excloure els partits comunistes dels governs d'Europa occidental i van intervenir militarment a Grècia per evitar l'expansió del comunisme, que era secundat per la URSS.

Aquest enfrontament es va consolidar amb dos fets clau que van marcar l'inici formal de la