Domesticació de Plantes: Procés i Classificació
Domesticació
Segons Darwin, la domesticació de plantes silvestres és un procés llarg que implica diverses generacions de l'espècie en via de domesticació. Condueix a l'aparició d'individus amb caràcters diferents. Implica un procés de selecció de l'home, intencionat o accidental, que converteix la planta en més apta per al cultiu i aprofitament. Les plantes es tornen dependents de l'activitat humana i perden la capacitat d'autoprotecció i colonització.
En el procés hi ha canvis i es creen barreres que separen les silvestres de les cultivades, com ara:
- Pas de l'alogàmia a l'autogàmia
- Alteracions del període de floració
- Modificacions en adaptacions ecològiques
Velocitat de la domesticació
La velocitat de la domesticació depèn del temps entre generacions i de la pressió de selecció. En cereals, la successió de generacions és anual. En espècies llenyoses propagades per llavor, la maduresa triga entre 3 i 15 anys. En fruiters propagats vegetativament, el procés és molt més lent, ja que es recorre a la clonació repetida.
Canvis en la morfologia i els hàbits
- Àmplia àrea de distribució
- Preferències ecològiques diferents
- Poden florir i fructificar al mateix temps
- Poden perdre totalment o parcialment els mecanismes de dispersió natural (càpsules d'amapoles)
- Augmenta la mida dels fruits i les llavors
- Passen de perennes a anuals
- Les llavors perden la dormància
- Passen de pol·linització creuada a autofecundació
- Perden adaptacions defensives (duresa dels fruits i cobertes protectores)
- Milloren en palatabilitat i composició química dels fruits
- Més susceptibles a malalties i plagues
- Fruits sense llavors
- Adquireixen capacitat de propagació vegetativa
Classificació de les plantes cultivades
La classificació de les plantes cultivades pretén un nombre manejable de plantes:
- Necessitat de formar classes basades en semblances
- Requereix un sistema precís de descripció (descripcions uniformes per a cada grup de plantes cultivades)
- Organitzacions internacionals encarregades de mantenir fitxes de descripció
- Bona classificació (com més properes les coses, més relacionades)
- Criteris no exclusivament morfològics (bioquímica i genètica aporten bases més sòlides)
Taxonomia vegetal
La taxonomia vegetal és l'estudi de la classificació i nomenclatura de les plantes, tant silvestres com cultivades.
Taxonomia de plantes cultivades
- Grau molt alt d'hibridació
- La difusió de l'espècie dificulta recórrer a àrees geogràfiques com a indicadors d'unitat taxonòmica
- Espècie: grups de plantes que tenen en comú alguns caràcters notables, però que poden estar determinats per uns pocs gens
- Cultivarietats: grups definits per caràcters morfològics, fisiològics i agronòmics que poden presentar variabilitat a l'interior; és un tàxon seleccionat per un o diversos atributs
- Línies: resultat d'un procés de selecció dins d'una cultivarietat
- Clon: planta individual seleccionada a partir d'un cultivar i reproduïda asexualment
Nomenclatura de les plantes cultivades
L'ICBN (Codi Internacional de Nomenclatura Botànica) estableix les normes a seguir en la creació, adopció o exclusió de noms científics de plantes.
- Noms en llatí
- Només s'exclouen les quimeres per empelt
- Les plantes cultivades del codi són causa de:
- Hibridació intencionada
- Hibridació accidental
- Selecció a partir de material cultivat
- Selecció de variants dins de poblacions silvestres per propagació continuada
Principis de determinació de noms
- Principi de prioritat
- Cada grup de plantes té un únic epítet
- Les marques comercials no són objecte del codi, no tenen valor nomenclatural
- Els noms vernacles o comuns tampoc