Quin era el destí de les dones de l'elit al segle XIX?

Segons els valors burgesos i catòlics conservadors, el seu destí essencial era el matrimoni, i s'esperava que fossin mares i esposes servicials dedicades a la llar.

Què establia la Llei Moyano de 1856 sobre l'educació femenina?

Obligava nens i nenes a anar a l'escola, però l'ensenyament era separat: els nens es preparaven per a una professió, mentre que a les nenes se'ls ensenyava sobretot costura i doctrina cristiana.

La dona obrera al segle XIX: treball, societat i lluita

Resum

El document és una font primària de 1903 que analitza la situació de les dones al segle XIX, distingint entre les dones de l'elit burgesa i les dones obreres. Explica el seu paper subordinat a l'home, l'educació diferenciada segons la Llei Moyano (1856) i la importància del treball femení a la indústria tèxtil i al món rural.

Punts clau

Al segle XIX les dones estaven privades de drets jurídics i polítics i subordinades a l'home.
Les dones de l'elit tenien com a destí essencial el matrimoni i la vida domèstica.
La Llei Moyano (1856) va establir escola per a nens i nenes, però amb programes diferents.
Les dones obreres treballaven en proporcions molt altes, fins al 90%.
El 1905, a la indústria tèxtil de Barcelona, hi treballaven 16.466 dones.
Algunes dones es van sindicar, com a la Unió Manufacturera i a La Constància.

Posa't a prova

Anàlisi de la Font: La Dona Obrera

Context i Característiques del Document

Aquest document és una font primària (contemporània als fets) de caràcter social. És un fragment del llibre anomenat “A les dones” de J. F. Prats, escrit el 1903. El tema principal és la situació que patien les dones d'aquella època.

El Paper de la Dona en la Societat del Segle XIX

El paper de la dona en la societat del segle XIX estava determinat pel manteniment d'una concepció tradicional que la subordinava a l'home i la privava de tot dret jurídic o polític. En aquesta condició subsidiària, sotmesa al món masculí, s'hi trobaven totes les dones. Ara bé, segons l'origen, la família o la riquesa, les dones tenien unes certes condicions de vida i un paper social determinat.

Les Dones de l'Elit i l'Ideal Burgès

Les dones que pertanyien a les elits posseïen, segons els valors burgesos i la tradicional concepció catòlica i conservadora, un destí essencial: el matrimoni. S'esperava que es casessin, que fossin mares i esposes servicials i agradables, i que limitessin les activitats a la llar i les relacions socials a la família.

Educació i la Llei Moyano (1856)

La seva educació s'ajustava a aquestes expectatives. La Llei Moyano (1856) obligava els nens i les nenes a assistir a l'escola, però l'ensenyament es feia per separat. Mentre que els nens rebien una preparació per exercir una professió, en els programes femenins hi predominaven la costura i la doctrina cristiana.

La Dona Obrera: Força de Treball Essencial

Entre les classes populars, les dones obreres constituïen una important força de treball, malgrat que una profunda hipocresia feia extensiu al conjunt de la societat l'ideal de la família burgesa. Treballaven en proporcions molt altes (fins al 90%) i tenien poca cosa en comú amb les dones burgeses.

Dades de la Indústria Tèxtil a Barcelona (1905)

L'any 1905, en la indústria tèxtil de Barcelona (BCN) hi treballaven:

Homes: 5.111
Dones: 16.466
Nens: 2.197
Nenes: 3.195

Aquesta dada demostra la importància cabdal del treball femení.

Participació Sindical i Reivindicacions Obreres

Les dones també van participar en les reivindicacions obreres. Encara que la seva taxa d'afiliació sindical va ser menor, moltes es van sindicar:

La Unió Manufacturera (vinculada a Les Tres Classes de Vapor) tenia el 1872 uns 10.000 associats, més de 2.000 dels quals eren dones.
El sindicat La Constància (vinculat a l'anarcosindicalisme) va arribar a tenir majoria de dones.

El Treball Femení en l'Àmbit Rural

En l'àmbit rural, la dona del petit pagès feia des de ben antic tota mena de tasques agrícoles. Les dones dedicaven pràcticament les [hores del dia a la feina].