Dona i Ocells: Anàlisi de l'Obra de Joan Miró
Dona i Ocell
Fitxa Tècnica: Autor: Joan Miró // Títol: Dona i ocell // Estil:
surrealisme // Cronologia: 1983 // Localització: Parc de l’Escorxador de Barcelona, que ha passat a dir-se Parc de Joan Miró // Tema:
al·legòric // Tècnica: escultura exempta, que es pot voltar. Els materials seran formigó i ceràmica // Mides: 22m d'alçada.
Biografia: Neix a Barcelona el 1893 i agafa el tifus; això estava bé perquè comença a llegir. Per fugir de Barcelona, els pares el porten a fer vida reposada a una masia del Mont-roig. Fa una estada a París, es casarà amb una dona mallorquina i tindrà una filla. Ell es posa al bàndol republicà i és exiliat a Mallorca, es donarà a conèixer i tindrà molta anomenada. Al final crea un estil propi que es caracteritza pels colors vius, purs (vermells, grocs, blaus), i també per línies sinuoses. L’any 1975, Miró crea la Fundació Miró, que és una obra d’encert i un museu on fan exposicions surrealistes. L’any 1978 fa l’obra "Mori al merme" que està al Liceu. I als anys 80 li demanen fer una obra a Barcelona i planta un penis gegantí com aquest.
Iconografia: És una escultura exempta. Dimensions enormes: 22m d’alçada. Està formada per 3 elements. El primer és l’estructura vertical de formes arrodonides i té una connotació fàl·lica. Damunt d’aquest fal·lus trobem un tub cilíndric i el tercer element és la mitja lluna damunt de tot. El color presenta un contrast entre la ceràmica de colors (vermells, blaus, grocs...) que són tessel·les que formen trencadís, amb els colors tristos de formigó. Són colors vius, lluents i brillants. És una obra de formigó, molt pesant, i en canvi aquesta obra dóna sensació de lleugeresa. El que hi ha de definitiu és el cilindre que sembla que doni moviment. L’obra es situa al mig d’un llac perquè es pugui reflectir.
Interpretació: Tot i que l’obra té un títol que té un significat molt figuratiu, de fet el que fa és jugar amb el nom de l’ocell que simbolitza un penis i l’espai foradat de negre és la vagina. Per tant, el que fa és jugar amb un hermafroditisme. El cilindre que corona pot representar un nen embolcallat o una vagina... La lluna és el toc poètic que dóna Miró a totes les seves obres. Aquesta obra forma part d’una trilogia que està col·locada a les entrades de Barcelona. Antigament, aquesta mançana on es troba aquesta obra era on estava l’escorxador de Barcelona. L’obra de Miró és original, molt surrealista i té un paper sexual destacadíssim. Miró va influenciar molt a Alexander Calder.