Dora diu que no

(8)Altres alternatives x l’acceptació conclusió proposada, amb 2 estratègies: - Amenaça oculta: apel·lació a la força o a l’amenaça, ha de ser subtil. Si amenacem directament a l'altra persona, serà com una agressió. EX: No seria una fal·làcia d’aquest tipus amenaçar dient: “si no estudies, no et compraré la moto”, sinó q seria: “seria bo q estudiessis. Quan treus bones notes estic content, tinc forces x fer hores extres i poder-te comprar la moto. Xro si no estudies i suspens, em passaré les nits en vetlla i preocupat. No descansaré i no podré fer hores extres x comprar la moto”. -Conseqüències catastròfiques: consisteix a fer derivar conseqüències calamitoses, desastroses o negatives de no acceptar fet q proposem, EX: “Com que no podem provar el nou pla urbanístic? Vlem qla misèria s’apoderi d nosltrs? Estarem atur,  comerciants no clients i s’Arrúïnaran. Institucions no dtaràn infraestrctres. Entrarem en depressió i ptser en suïcidi”. (9)Rstar valor a interlocutor. Pot fer d 2 maneres: -Argumentum ad hominem ofensiu: afirmem el que diu interlocutor no fiable. EX: “ocups afirmn q habitatges cars i fora abast sous classes populars. Com podem comprovar q diuen la veritat aqsts individus que es passen el dia sense fer rs?”. -Argumentum ah hominem circumstancial: desacredita l’altre pq t interessos en elq s’està dbatent, EX: “Generalitat de Catalunya limitar velocitat a 80 km/h x reduir contamín. La Federació d’Associacions d Concessionaris d l’Automoció afirma q aqsta mesura pot produir l’efecte contrari i augmentar congestió viària. No cert, l'associació pretén vendre cotxes de gran cilindrada, + benefi aportn”. (10) Qui no sentit algna veg a algun nen ptit dir: “Dncs el meu pare diu...” Molts vegs ens trobem sense raons  x argumentr i recorrem el que ha dit algú xa nos, o xal nstre interloctor, t una certa autoritatcneixmnts, a vegs, simplmnt prsona fmosa xro a vegs, un expert. EX:filòsofs + imp antiguitat”.