El Dorífor de Policlet: Anàlisi de l'Obra Mestra Grega

DORI

Autor: Policlet (Argos, actiu al s. V a.C.)
Cronologia: 430 a.C.
Localització: Museo Archeologico Nazionale (Nàpols)
Dimensions: 2,12 m d'alçada.

Anàlisi Tècnica

• Tècnica: Cera perduda (preparació d'un motlle on es vessa el metall).
• Materials: Obra original en bronze; la còpia romana és en marbre.
• Forma: Escultura exempta (es pot observar des de tots els angles).
• Tipologia: Estàtua dempeus (descansa sobre els dos peus).
• Cromatisme: Monocroma.

Anàlisi Formal

Composició amb expressió serena i gran naturalisme. Els cabells són menys geomètrics i el cos atlètic destaca pel seu contrapposto:

• La cama dreta suporta el pes (en tensió), mentre que l'esquerra està relaxada.
• Equilibri perfecte amb un cànon 1/7.
• Suport lateral (en la còpia de marbre).
• Equilibri dinàmic: el ritme alternant entre la part tensa i la distesa accentua el dinamisme.
• Les lleugeres inclinacions dels malucs i les espatlles compensen la tensió.
• Lleugera ondulació del cos i el cap girat que trenquen l'estatisme.

L'autor va ser un dels escultors més aclamats de la Grècia clàssica. Es va especialitzar en estàtues d'atletes victoriosos nus que participaven en els Jocs Olímpics. Precedents: època arcaica. Conseqüències: Renaixement.

Interpretació

Representa un atleta en actitud de repòs instants abans de participar en la prova de llançament. Els atletes eren famosos perquè representaven les virtuts i la valentia guerrera.

L'ideal antropològic grec: l'home en plenitud juvenil, en un equilibri perfecte entre vigor físic i intel·ligència. Els factors corporals estan en harmonia amb els espirituals. Només els homes podien fer activitat física (gimnàstica) i la practicaven nus. Les competicions atlètiques eren molt populars, sobretot les que es feien en honor de Zeus a Olímpia.