Dret financer
Locke es conegut com el pare del liberalisme polític ( defensa la llibertat individual, la igualtat davant la llei i la limitació del poder de l'Estat ). Per entendre a Locke, és necessari entendre la postura de Hobbes (el filòsof que pensava al contrari d’ell).
Hobbes
Ell considerava que l’estat hauria de ser autoritari, encara que no era empirista.
Segons el contracte social de Hobbes, es parteix d’un estat de naturalesa (estat on no hi ha poder polític) i considerava que davant això tothom es egoista i hostil i pensa en com es podria impedir aquest egoisme.
Per això, ell considera que és important crear un estat polític (contracte social) amb poder i que aturi l’egoisme de les persones de manera que es creïn unes lleis (tipus de constitució) per poder controlar la situació.
Exemple: si en el estat de naturalesa tothom pot matar, a partir del contracte social es crearà una llei per tal de controlar que ningú pugui matar. Serà l’estat qui pugui controlar l’egoisme de les persones.
El governant ha de tenir tot el poder i ha de ser autoritari i absolut, ja que si no hi haurà un desgovern. Si el governant no té la capacitat de governar, no podrà fer-ho i la gent farà el que vulgui. Serà ell el que haurà de crear les lleis.
Si l'estat és poderós = hi haurà Pau
CRÍTICA A L’ABSOLUTISME DE LOCKE
Critica que el poder polític prové de Déu. Locke rep la consideració del liberalisme polític (critica a Hobbes). En el seu primer Tractat, comença atacant les idees absolutistes que defensava el dret diví dels reis. També critica a Robert Filmer.
Aquest home defensa la idea de que el dret diví del rei deriva hereditariament de l’autoritat paterna d’Adam.
Una vegada Adam ha rebut aquesta autoritat el transmet als patriarques, i aquest dret de paternitat genera l’autoritat dels reis actuals.
Locke, defensa que no hi ha cap prova de que Adam ha rebut de Déu l’autoritat real. Suposant que Adam ha estat investit per Déu, no es pot saber si aquesta autoritat s’ha transmet als seus hereu. Locke posa en dubte que els reis hagin de continuar tenint la mateixa autoritat que Adam.
L’ÉSSER HUMÀ EN L’ESTAT DE NATURALESA
Hobbes entén l’estat de naturalesa com una guerra entre tots contra tots, pero Locke pensa el contrari. Ell considera que a l’estat de naturalesa som lliures, a través de la raó coneixerem els drets naturals (drets que es tenen pel simple fet de pertànyer a l’espècie humana). Com per exemple, dret a la vida, dret a la propietat privada, dret a la possessió dels seus béns…
La raó ens diu que hem de respectar als demés i les possessions dels altres, la llei natural ens dóna dret.
Si no es respecten els drets naturals (no hi ha un estat que els reguli), tothom pot castigar als infractor de la llei natural. D’aquesta manera tothom té el dret de jutjar i castigar a un altre ésser humà (porque l’estat de naturalesa és un estat de igualtat). El càstig es farà d’acord amb la raó i es farà un càstig proporcional. Si no s’utilitza la raó, no hi haurà justícia.
Quan a l’estat de naturalesa comencen a haver problemes en relació a la llei natural (ja que es viola), les persones comencen a tenir uns altres drets:
-Dret a castigar, per aquell que violi la llei natural i prevenir que no es torni a repetir aquesta violació
-Dret de rebre una reparació, només el te la part perjudicada i consisteix en compensar la part que ha estat perjudicada
SE ABUSA DE ESTOS DOS DERECHOS Y POR ESO...
CAUSES DEL PACTE
Però, no tots els humans són bons i la situació genera conflictes (problemes socials, com venjances, grups terroristes…) Llavors, arriba un moment que els conflictes són tan grans que fa falta un pacte o acord entre els ciutadans, ja que no hi ha mecanismes que permeten fer respectar els drets naturals.
Una vegada s’ha descartat viure en un estat de naturalesa, la solució serà crear un pacte de lliure adhesió amb la intenció de protegir els seus drets. Per a Locke, aquest serà l’inici de la societat civil i de l’Estat modern. ( Amb aquest pacte, les persones consenteixen la renúncia al poder que l'Estat o la natularesa els había otorgat ).
Aquest poder elegit pels ciutadans no pot ser absolut ni arbitrari. Per prevenir açò, Locke proposa una separació de poders:
-El poder legislatiu: S’encarrega d’elaborar les lleis. És el poder suprem de la societat civil i per tant de tots tres és el més important. Ha de respectar la llei natural, i fer lleis igual per a tothom. Aquestes lleis han d’estar centrades en el bé comú.
-El poder executiu: Fer complir les lleis que emanen del poder legislatiu.
-El poder federatiu: Defensarà els interessos de la societat a l'esterior i la seguretat de l'Estat.
Per a passar de l’estat natural a la societat civil necessita el consentiment dels humans que hi participen. Som lliures, iguals i independents per naturalesa, i la societat civil necessita la renuncia a alguns drets. Locke intenta negar-se a cedir drets i llibertat a l’estat (no vol que la persona sigui un esclau de l’estat)
Serà necessari crear un contracte perquè el governant no acabi trepitjant els drets del humans, s’anomena llei objectiva. Suposa acceptar la voluntat de la majoria i renunciar a una part de la nostra llibertat amb la finalitat de gaudir d’un ambient segur i tranquil on es respecten els drets de tothom.
No hi haurà dret de càstig, ja que ho farà el poder judicial. Renunciem a uns drets i l’estat tindrà el poder de castigar als altres.
És important saber que el poder polític s’ha de basar en el consentiment. I si el govern pren mesures polítiques en contra del poble, estarà declarant la guerra o el poble tindrà el dret de no obeir l’autoritat ( dret a rebel.Lió ).
L’ESTAT CIVIL I LA PROPIETAT PRIVADA: Per Locke, la societat ha de passar per diferents estats per tal de convertir-se en un estat civil:
Igualtat absoluta (propietat comunal): tots els recursos de la terra són de tothom
Desigualtat limitada (propietat limitada): allò que un home produeixi i modifici en una societat li pertany, el problema és que es limitada, i això vol dir que no es pot agafar més del que aniràs a consumir, és a dir, s'ha d'agafar únicament el que necessites.
Invenció dels diners: a partir d’aquí, els diners es creen i ara podem produir més del que necessitem, el diner pot servir-te per fer-te amb més propietat, ja que el diner es acumulable i al final es podrà comercialitzar amb ell i acabaràs amb més propietats.
Els propietaris busquen la protecció de l’Estat per defensar les seves propietats i que no puguin ser comprades per la gent amb diners.
Desigualtat il·limitada (propietat il·limitada): per tant, ara no hi ha límit de posseït les propietats que volguem sempre que tinguem diners. És una fase en la que s'observa una gran desigualtat entre els propietaris i no propietaris.
Perill d’un estat de guerra (propietaris amenaçats pels no propietaris): degut a que tothom pot ser amo de qualsevol terra, els no propietaris ho veuen injust i els propietaris es senten en una situació de perill
Conveniència d’un estat civil: per no esclatar una guerra, s’obta per un estat civil
DEFINICIONS:
-ANARQUIA: Situació en la qual no hi ha cap tipus de govern.
-PRINCIPIS PRÀCTICS: Normes que diuen com ens hem de comportar.
-ASSENTIMENT UNIVERSAL: El fet que tothom estigui d’acord respecte a la veritat d’un determinat principi.
-QUALITATS REALS: Les propietats d’un cos que té per ell mateix, sense relació amb altres cossos, i que fan que tingui els poders que té.
-PODER: Capacitat que té un cos de produir determinats efectes en nosaltres o en altres cossos.
-QUALITATS SECUNDÀRIES: La capacitat dels objectes de produir determinades idees simples de sensació en nosaltres.
-IMATGE ESPECULAR: Alguna cosa que s’assembla molt a una altra cosa, tal com la imatge d’un objecte en un mirall s’assembla a l’objecte. .
-SOCIETATS POLÍTIQUES: Per contraposició a l’Estat de la naturalesa, agrupacions de persones que voluntàriament decideixen viure d’acord amb certs principis, regles, etc.
-MONARQUIES LEGÍTIMES: Forma de govern on qui exerceix el poder sobre una comunitat ho fa amb l’acord dels membres d’aquesta comunitat.
-ESTAT DE NATURA: Situació en la qual les persones viuen en total llibertat subjectes només a la llei natural.
-CORRUPCIÓ: Qual algú que té un càrrec o està en una posició de poder actua de forma deshonesta i contraria a les obligacions que ha adquirit en asumir el seu càrrec.
-PODER LEGISLATIU: Aquella part de l’Estat que té la capacitat de fer o modificar lleis.
-DINERS: Objectes als quals s’acorda donar un valor de forma que es puguin intercanviar per altres productes que poden tenir valor per ells mateixos.
-ACORD TÀCIT: Avenir-se de forma conjunta a actuar de determinada manera, sense haver-ho de dir explícitament.
-PREVARIACIONS: Accions de governant que contradiuen les obligacions que té com a governant i que les fa sabent que contradiuen les seves obligacions.
-GOVERN LEGÍTIM: Qui exerceix el poder sobre una comunitat d’una manera reconeguda, pactada, pels membres d’aquesta comunitat.
-CAPACITAT (...) INNATA: Facultat de adquirir coneixement que es té des del moment de néixer.
-VERITATS (...) ADVENTÍCIES: Veritats que requereixen de l’experiència per poder adquirir-les.
-PRINCIPIS PRÀCTICS: Regles que guien l’acció.
-INHERENT A L’ÀNIMA: Alguna cosa que l'ànima té i que no podem detenir.
-REBELS: Aquells que s’oposen per força a l'ordre que estableixen les lleis.
-LEGISLADORS: Aquella que tenen l’autoritat per promulgar lleis.
-ESTAT DE GUERRA: Quan algú intenta violar el dret a la vida o a altres drets bàsics d’un altre.
1- L’altra objecció que he trobat que es fa…
- Locke es defensa davant d’una objecció que diu que les societats polítiques no es poden formar i legitimar com ell suggereix.
- Aquesta objecció es basa en indicar que com que tothom neix dins d’una societat on ja hi ha un govern, no té llibertat per formar-ne un de nou de la forma que Locke indica.
- La rèplica de Locke a l’objecció és: si aquesta objecció fos correcta aleshores no hauria estat mai possible que hi hagués més d’un govern legítim.
- Assenyala, després, que sembla que la única manera que podrien intentar replicar al que ell ha dit és adduint que quan un neix en un Estat hi està sotmès pel fet que els seus pares havien acceptat estar-hi sotmesos.
- Locke replica a això que una persona no està lligada pels compromisos que haguessin adquirit els seus pares, sols pels que hagi adquirit ella.
Si ( els homes ) designen i autoritzen…
- Les persones van decidir formar una societat per tal de poder tenir protecció i seguretat.
- Si el poder legislatiu actua d’una forma que atempta contra la propietat, la llibertat, o la vida dels ciutadans, deixa de complir la funció per la qual es va, establir aquest poder i els ciutadans, per tant, deixen de tenir cap obligació d’obeir-lo, i poden establir-ne un de nou
( … ) Jo pregunto: quin valor tindrien per a un…
- Amb un exemple Locke fa veure que si no hi hagués alguna cosa que faci la funció dels diners, les persones no tindrien cap motiu per produir més d’allò que elles mateixes i la seva família poden consumir.
- L’or i la plata tenen el seu valor com a resultat d’un acord tàcit.
De cap proposició no podem dir…
(i) En aquest fragment Locke argumenta en contra de qui afirmi el següent: pot ser que una persona tingui a la ment certa proposició, però que no la conegui ni sigui conscient de tenir-la.
(ii) Locke observa que en aquest cas no hi hauria cap raó per distingir entre les veritats innates i les que no ho són. Es podria dir de qualsevol veritat que algú passa a saber, que era una veritat innata però que la persona no era conscient que la tenia en la ment.
1- Em direu que aquesta hipotesi sembra…
- En aquest Locke considera i respon a l’objecció que diu que les seves idees portarien fàcilment a que hi haguessin rebel.Lions molt freqüents.
- Locke respon a aquesta objecció que:
a) La gent està disposada a aguantar molts defectes en els governants.
b) És d’esperar que la gent es revolti contra el govern establert només quan aquest govern incompleix de forma greu les funcions per a les quals es va establir
c) Que hi hagi la possibilitar de revoltar-se en aquest cas no és pas perniciós: Seria preferible viure fins i tot en un estat de natura que no pas sota un govern que ha deixa t de complir les funcions per a les quals es va establir
No hi ha una opinió més comunament…
- En aquest text es defensa que no hi ha principis innats, i es fa de dues maneres:
- 1r, s’assenyala que l’argument principal a favor de l’existència de principis innats no és correcte:
(iia) L’argument principal a favor de l’existència de principis innats es basa en la suposada existència de principis que tothom accepta.
(iib) Locke objecta, però, que, encara que hi hagués principis que tothom accepta, això no ens permetria concloure que hi ha principis innats, si es pogués explicar com és que tothom accepta aquests principis sense postular que els principis siguin innats (i Locke creu que es podria donar aquest tipus d’explicació).
- Segon, es dona un argument en contra de l’existència de principis innats: si hi hagués principis innats, haurien de ser principis als quals tothom assenteix; però, diu Locke, no hi ha principis als quals tothom assenteixi (i, per tant, no hi ha principis innats).
I si els que amb la força usurpen…
(i) Si un legislador actua de forma contrària a la protecció de la llibertat i els bens del poble, aquest legislador es posa en estat de guerra amb el poble.
(ii) Dir al poble que es pot rebel·lar contra el legislador que no compleix la seva tasca no és fer quelcom que pugui causar de forma ilegítima que hagi aldarulls, sinó que el que causaria els aldarulls seria la conducta inadequada dels dirigents que no compleixen amb el seu deure.
1- (...) Les idees de calor i de llum…
(i) En el text Locke ofereix un argument per mostrar que les idees de calor o de color no són qualitats reals que es trobin en el sol:
(ii) Per justificar això compara dos casos: (a) els efectes que el sol pot causar en un tros de cera (el sol fa que la cera s’estovi i perdi color); i (b) els efectes que el sol causa en nosaltres en incidir sobre la nostra pell o els nostres ulls (notem escalfor, veiem llum);
(iii) si en (a) és clar que allò que és tou (o emblanquinat) és la cera i no pas el sol, també hauríem d’acceptar que en (b) la calor o el color no estan en el sol, sinó sols en nosaltres.
(...) les idees produïdes en nosaltres…
(i)El text dóna un argument per justificar l’afirmació del començament:no hi ha res en els objectes que s’assembli a les idees produïdes en nosaltres per les qualitats secundàries.
(ii) Aquest argument consisteix a observar, p.Ex., que sense que hi hagi cap canvi en un objecte aquest pot produir calor o dolor. Si el dolor no està en l’objecte, la calor o el color tampoc.
(iii) Qualitats com ara la forma, el moviment i el nombre de les parts d’un objecte sí es troben realment en els objectes
A ningú no se li acudiría pensar que…
(i) Les persones van decidir formar una societat per tal de poder tenir protecció i seguretat
(ii) Si el govern atempta contra la vida, la llibertat o la propietat dels ciutadans, viola el pacte que el justifica i deixa de complir la funció per la qual es va establir i els ciutadans, per tant, deixen de tenir cap obligació d’obeir-lo, i el poden destituir i establir-ne un de nou.
3- En cas que aquest argument del que John…
- L’estat de la naturalesa i els drets naturals, segons Locke.
- El contracte social i la naturalesa del poder polític.
- L'argument que s'ofereix en la primera meitat del text, explicat amb les pròpies paraules de l'estudiant. En particular, i elaborant amb més detall el que ja es pot haver resumit en la pregunta 1, aquí cal explicar que Locke fa notar que si s'accepta que hi ha persones a qui els era legítim establir una nova monarquia (cosa que és òbvia si s’accepta que hi havia, quan Locke escriu, moltes monarquies diferents, totes elles legitimes), aleshores hauria de ser legítim per a tothom està en disposició de si vol. Fer un acord amb altres persones i formar una nova comunitat política i un nou govern.
Sempre que els legisladors intentin…
- Els trets bàsics de la concepció política de Locke: estat de la naturalesa i drets naturals; motius per unir-se en societat;contracte social i transferència al govern del dret que cadascú té d’executar la llei de la naturalesa
- La finalitat d’un govern legítim ;es la de garantir el dret a la vida, la llibertat i els béns dels membres de la societat.
- L’estat de guerra és una situació en què algú intenta violar els drets naturals d’un altre. Si un govern no protegeix el dret a la vida i la llibertat i els béns dels membres de la societat, sinó que, pel contrari,viola aquests drets, se situa en estat de guerra amb els membres de la societat
- Si un govern fa el contrari del que requeriria la finalitat per a la qual se’l va establir, és legítim desobeir-lo, i establir-ne un altre.
Aquestes qualitats de calor i llum (...) no…
(i) La distinció entre idees i qualitats.
(ii) La distinció entre qualitats primàries, secundàries i terciàries.
(iii) Explicar les argumentacions de Locke que intenten establir que idees com ara les de calor o color no es troben en els objectes. Per obtenir la màxima puntuació cal explicar amb correcció i claredat com a mínim un argument que ens porti a aquesta conclusió: el que Locke ofereix en el mateix text de l’examen. Serà meritori, però, que se n’ofereixi més d’un (per exemple, l’argument que es basa en el fet que si acceptem que el dolor que ens pot produir el foc quan ens toca no està en el foc, hauríem d’acceptar també que l’escalfor que ens pot produir el foc quan està una mica més lluny, tampoc està en el foc).
3- Mitjançant un acord tàcit i voluntari…
TODO PROPIEDAD PRIVADA
Aleshores no serà gens estrany que…
- Els trets bàsics de la concepció política de Locke: els drets naturals i l’estat de la naturalesa, el contracte social, i la naturalesa del poder polític.
- Les situacions que farien que el govern no complís la funció per a la qual va ser establert, i que farien que fos legítim desobeir-lo i destituir-lo.
Per què la blancor i la fredor són…
(i) La distinció entre idees i qualitats.
(ii) La distinció entre qualitats primàries i secundàries (i terciàries).
(iii) Explicació de l’argument (que, en una de les seves versions, es dóna en el mateix text) que busca establir que les idees com les de blancor o fredor (colors, sons, olors) no es corresponen amb les qualitats que hi ha en els objectes. Aquest argument es basa en observar que (a) és clar que la idea de dolor no està en els objectes, i afirmar que (b) les idees de tacte, color, o olor han de tenir el mateix estatus que té la idea de dolor
D’aquesta manera, i segons aquell seu mateix…
(i) L’estat de la naturalesa i els drets naturals, segons Locke.
(ii) El contracte social i la naturalesa del poder polític.
(iii)L’argument que s’ofereix en el text, explicat amb les pròpies paraules de l’estudiant. En particular, i elaborant amb més detall el que j a es pot haver resumit en la pregunta 1, aquí cal explicar que en la frase Locke ofereix una disjuntiva, i que ell vol defensar el primer terme de la disjuntiva (els homes són tots lliures), i ho fa en base a mostrar que el segon terme de la disjuntiva (hi ha un sol príncep i un sol govern legítim al món) és òbviament fals.
(iv) L’estudiant pot explicar també (tot i que no és necessari que ho faci) la distinció entre el consentiment implícit i explícit, i altres qüestions relacionades que Locke comenta al cap. VIII del Segon tractat, com ara que una persona no queda lligada pels acords que hagi fet el seu pare
3- Si hi ha veritats que poden estar impreses…
(i) Què vol dir que una veritat sigui innata I Els diferents arguments que Locke dóna en contra de l’existència de principis innats a l’Assaig; Llibre I, capítol II, seccions 1 a 5. És a dir:
(iia) Explicar la rèplica de Locke a l’argument principal dels qui defensen que hi ha principis innats (aquest argument a favor de l’existència de principis innats es basa en el suposat assentiment universal a certs principis; Locke replica: l’assentiment universal a determinat principi no mostraria que aquest principi sigui innat, si hi ha altres maneres d’explicar que hi hagi aquest assentiment universal).
(iib) L’argument de Locke que busca establir que no hi ha principis innats: si n’hi haguessin serien universals, però no hi ha cap principi universal: els nens i els idiotes no coneixen alguns dels candidats més clars a ser principis
universals. Explicar amb les pròpies paraules de l’estudiant l’argument que es presenta en el text de l’examen, és a dir, l’argument de Locke contra qui, davant l’objecció de (iib), intenti seguir defensant l’innatisme dient: “els principis són innats però la ment pot trigar temps a reconèixer-los” (Locke objecta: si diem això, aleshores no hi ha cap diferència entre els principis innats i qualsevol altre principi vertader que algú pugui arribar a conèixer al llarg de la seva vida).
(iii) Relacionat amb (iia), es pot presentar també la consideració que si podem explicar el funcionament del coneixement humà sense apel·lar a l’existència de principis innats, aleshores, no hauríem de postular que n’hi ha (en relació a aquest punt, els estudiants poden explicar alguns dels aspectes bàsics de l’epistemologia de Locke)
( el poble ) resta eximit d’obediència…
(i) Els trets bàsics de la concepció política de Locke: drets naturals i estat de la naturalesa, contracte social, la naturalesa del poder polític.
(ii) Situacions que farien que el govern no complís la funció per a la qual es va establir, i que farien que fos legítim desobeir-lo i destituir-lo.
Sempre, doncs, que el poder legislatiu…
(i) Els trets bàsics de la concepció política de Locke: drets naturals i estat de la naturalesa, contracte social, la naturalesa del poder polític.
(ii) Situacions que farien que el govern no complís la funció per a la qual es va establir, i que farien que fos legítim desobeir-lo i destituir-lo