Drets de les Dones a la Segona República: Avenços i Límits

El Debat sobre el Sufragi Femení a la Segona República

Durant la Segona República, el moviment feminista va aconseguir mobilitzar una minoria de dones defensores de la no-discriminació per raó de sexe. La Constitució del 1931 establia la igualtat entre sexes, encara que l'aprovació del dret de sufragi femení va enfrontar les úniques diputades presents en aquell moment a les Corts: Clara Campoamor, Victoria Kent i Margarita Nelken.

La primera era partidària del vot de les dones, mentre que les altres dues, tot i que militaven en organitzacions feministes, argumentaven que seria un error implantar-lo immediatament. Consideraven que la influència de l'Església entre la majoria de les dones i el seu escàs nivell d'instrucció beneficiarien els sectors més clericals i reaccionaris. Al final, es va imposar la idea que no era una qüestió d'oportunitat, sinó de justícia elemental, i les dones van poder votar per primera vegada a Espanya en les eleccions de 1933.

Altres Avenços Socials i Legislatius

A més del sufragi, es van implementar altres mesures que van constituir aportacions molt destacades a favor dels drets socials i polítics de les dones i del seu nou paper en la societat:

• La implantació del matrimoni civil.
• La prohibició de fer constar al registre civil el caràcter de "fill natural" dels qui naixien fora del matrimoni.
• L'aprovació del divorci.
• La igualtat d'accés d'homes i dones als llocs oficials.

Així mateix, l'impuls que es va donar a la creació d'escoles i l'accés de les nenes a l'educació va aconseguir reduir l'analfabetisme femení des de gairebé un 60% fins a un 37%.

Límits i Discriminacions Persistents

No obstant això, la brevetat d'aquesta experiència republicana, l'arrelament dels prejudicis i una mentalitat tradicional van fer que, fins i tot durant la Segona República, es mantinguessin situacions discriminatòries. Aquestes es reflectien en:

• La poca presència de les dones en l'ensenyament secundari i universitari.
• La discriminació en el món laboral, amb sous molt inferiors als dels homes.
• Una participació escassa en la política.

Fins i tot la coeducació en l'ensenyament primari va entrebancar amb la força del costum: gairebé sempre es va mantenir la separació per gènere a les aules i les assignatures de "labors de la llar" es reservaven només per a les nenes.