Dualisme cartesià: Anàlisi de la relació entre cos i ànima
Dualisme cartesià: Cos i ànima a les Meditacions Metafísiques
1) El text de Descartes a Meditacions Metafísiques ens presenta una reflexió sobre el dualisme i la distinció entre cos i ànima. Per determinar la seva relació, Descartes estudia la divisibilitat. Explica que el pensament és totalment indivisible, ja que quan pensa, no pot distingir cap part i ho veu com una cosa única i íntegra. Però pel que fa a les coses materials o extenses, les considera totalment divisibles, ja que cadascuna es pot dividir fàcilment en parts amb el pensament.
a) Ment: Segons Descartes, la ment és una substància que existeix per si mateixa, pensant, res cogitans, el jo.
b) Coses materials o extenses: Matèria, coses mesurables de forma matemàtica.
«I això bastaria per a ensenyar-me que la ment és del tot diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans» per emfatitzar que la diferenciació entre ment (ànima) i cos queda resolta a partir de l'argument desenvolupat en el text, però que a més, hi ha un conjunt d’altres consideracions que es decanten a favor del dualisme proposat.
Per una banda, com s’ha recalcat abans, amb “això” fa referència a l’argument inicial el qual consisteix en diferenciar ànima, concebuda com un jo pensant, del cos, a partir de la possible fragmentació que poden tenir aquests components de l’ésser humà. La divergència entre aquest, per tant, es fonamenta en què la ment, a diferència del cos, no té parts, és a dir, és indivisible, el que causa la distinció amb el cos el que ressalta el dualisme defensat.
Per altra banda, Descartes també introdueix l’existència d’altres raonaments a favor del dualisme com s’extreu de “si no ho sabés ja d’abans”, els quals els trobem en la seva filosofia. Una de les altres perspectives que Descartes dóna per defensar la seva tesi, es basa en la teoria de les substàncies i en la concepció de tres substàncies que existeixen per si mateixes. Dues d’aquestes substàncies formen l’ésser humà, concretament són el res cogitans i el res extensa. Per una part, el res cogitans representa la substància pensant, l’ànima, el jo pensant on hi ha idees. Doncs bé, aquesta substància, que té per atribut el pensament, no pot ser captada pels sentits que, de fet, només poden percebre la substància extensa la qual té extensió el que la permet conèixer-la, entenent aquesta coma diferent a l’altra ja que es pot concebre de forma distinta. Per tant, és la essència de les dues substàncies el que les diferencia, de manera que la res extensa, que representa la matèria, pugui ser percebuda amb els sentits el que indueix que s’hagi de dubtar del mateix coneixement del món exterior ja que ve donat per un coneixement sensible, subjectiu. Aquest concepte, alhora, serveix per introduir un altre argument que recolzi el dualisme, ja que a diferència de la res extensa, que pot ser modificable, la res cogitans representa evident, no es pot posar en dubte “Cogito ergo sum” (Penso, per tant existeixo), el que informa de què la ment podria existir sense que existís el cos, el que radica en què ment i cos no són la mateixa cosa. Aquest concepte, es pot apreciar en el idealisme cartesià, on descriu com el pensament precedeix a l’existència, és a dir, ànima i cos no són el mateix. Per finalitzar, caldria fer referència al paradigma mecanicista, el qual és un model d’interpretació de la realitat que fa servir la metàfora d’un mecanisme per referir-se al món, ja que es fa la reducció del món material a una única substància, l’extensió, on es dóna cabuda l’home respecte al seu cos, interpretant-se aquest com una màquina, amb un conjunt de plànols que permet conèixer-la. En aquest apartat de la filosofia de Descartes, es ressalta l’ànima (el jo pensant) com a substància lliure, la qual no segueix les lleis deterministes (plànols) a les quals es veu lligada la matèria (substància extensa), ergo, el cos.