Dualisme Cartesià: Res Cogitans i Res Extensa
La interacció entre cos i ment: la glàndula pineal
Descartes resol la relació entre cos i ment a través de la glàndula pineal, situada a la base del cervell. Aquesta posa en contacte ambdues substàncies mitjançant els denominats "espíritus animales": uns corpuscles materials ínfims que, circulant per l'interior dels nervis i el cervell, comuniquen aquest amb els músculs.
La teoria de les passions de l'ànima
Basant-se en aquest dualisme, Descartes construeix la seua teoria de les passions de l'ànima, causades pel cos. Distingeix sis emocions primitives en l'home, que oscil·len entre el fisiològic i el psicològic:
- Admiració
- Amor
- Odi
- Desig
- Alegria
- Tristesa
Aquestes passions es combinen entre si, produint-ne d'altres més complexes. Descartes assenyala que l'home pot controlar les seues passions modificant les condicions físiques que les produeixen. Si dominem les passions, dominarem el cos.
El control a través del lliure albir
L'home pot aconseguir aquest control per dos motius:
- Disposa de lliure albir, qualitat que el fa superior als animals, els quals estan impulsats per passions que no poden canviar.
- Mitjançant la seua raó, pot aclarir les seues idees per evitar equivocar-se en triar.
Un home dotat d'una voluntat orientada per idees clares i distintes, obtingudes mitjançant un mètode de raonament adequat, estarà en condicions de controlar millor les seues passions.
Res cogitans i res extensa
Res cogitans significa "cosa pensant". En les Meditacions metafísiques, Descartes s'adona que tot pot ser posat en dubte i que tota la realitat, percebuda o pensada, és dubtosa. Ni tan sols podem fiar-nos dels sentits, ja que ens poden enganyar, o podríem estar somiant.
Tanmateix, d'una cosa pot estar segur: que pensa. Encara que estiga somiant, és cert que en eixe somni hi ha un "quelcom" que pensa, un res cogitans. A partir d'aquesta primera certesa, Descartes parteix d'aquesta racionalitat per a desvetllar què podem dir del món físic.
L'exemple de la cera
Descartes, en la seua habitació, pren un tros de cera i el fon. S'adona que, segons sembla, hi ha un canvi, però que la cera continua sent cera. "No queda certament més que quelcom extens, flexible i mudable", afirma. Així, descobreix que els cossos són un quelcom que és extens: la res extensa.