Dualisme i determinisme en el pensament cartesià
L'antropologia cartesiana: el dualisme
L’antropologia cartesiana és dualista, ja que distingeix dues substàncies: l’ànima, de naturalesa espiritual i inextensa, i el cos, de naturalesa material i extensa.
La metafísica de les tres substàncies
Descartes proposa tres substàncies: el jo com a substància pensant, Déu com a substància infinita i el món com a substància extensa.
El món com a res extensa
L’extensió (volum, amplada, longitud) i les qualitats primàries són les úniques característiques reals i objectives de les coses. En canvi, les qualitats secundàries (colors, olors, sons, calor) són modificacions o sensacions subjectives de la consciència quan els sentits són afectats pels objectes del món extern.
La física mecanicista de Descartes
La física cartesiana és mecanicista. Per a la comprensió dels fenòmens naturals, només considera la matèria i el moviment, els quals poden ser explicats matemàticament mitjançant tres lleis fonamentals:
- La llei de conservació del moviment.
- La llei d'inèrcia.
- La llei de la causalitat eficient.
L’univers cartesià és un complex de masses, velocitats, temps, acceleracions i trajectòries, però mai de colors, sons o olors. La imatge cartesiana de l’univers és la d'una màquina on tot està connectat.
El principi de causalitat mecànica
Els moviments i canvis a la natura s’expliquen segons el principi de causalitat mecànica eficient (per exemple, un cos entra en contacte amb un altre i el mou). Com en un rellotge, cada engranatge mou el del costat i el moviment es transmet de peça a peça segons una estricta seqüència causa-efecte.
En conseqüència, l’univers mecànic cartesià és un sistema determinista, on totes les coses i esdeveniments estan regits per la més estricta necessitat natural.
El lloc de l'home en l'univers-màquina
Quin és el lloc de l'home en aquest univers-màquina? Resta també sotmès al determinisme natural? Si fos així, quedaria completament anul·lada la possibilitat del lliure albir i de l'autonomia moral de l'individu. La resposta a aquesta qüestió fonamental depèn directament de la idea cartesiana de l'ésser humà.
Cos i ànima: la separació
A la Meditació sisena, Descartes creu provada la separació i la diferent naturalesa de cos i ànima:
- El cos: És la seu dels processos fisiològics (circulació de la sang, respiració, batec del cor, vida vegetativa). De naturalesa extensa, el cos resta sotmès a les mateixes lleis mecàniques que regulen els fenòmens naturals. Al Tractat de l'home, Descartes explica que el cos és comparable a un autòmat.