El Dualisme Ontològic i Epistemològic en Plató
La Teoria de les Idees i el Dualisme de Plató
Les idees són l’autèntica realitat; són eternes, perfectes, preexistents, el que proporciona el ser a les coses, són l’essència de les coses: el que fa que un llibre sigui un llibre és la idea de llibre, el que fa que una acció sigui justa és la idea de justícia, etc. En definitiva, Plató estableix un dualisme ontològic, duplicant el món:
- El món de les Idees: Un món intel·ligible i real només cognoscible a través de la raó (ànima) que ens proporciona un saber (episteme).
- El món sensible o físic: És el món dels sentits o de les aparences. Els nostres sentits mai ens proporcionaran un autèntic coneixement, només ens proporcionen opinió (doxa). Els sentits estan localitzats al nostre cos.
El Dualisme Epistemològic
Plató defensa dos nivells o graus distints de coneixement. És el dualisme epistemològic. Aquests dos nivells de coneixement són:
- El saber o ciència (episteme): Per a Plató, l’autènticament real és l’estable, l’immutable i etern, és a dir, el món de les Idees que constitueixen l’essència de les coses.
- L’opinió (doxa): Les coses canviants del món sensible mai ens poden proporcionar un coneixement en sentit estricte, tan sols simples opinions. És inútil buscar el saber i la veritat investigant el món de les coses sensibles, com feien els filòsofs de la naturalesa o Heràclit. De les coses sensibles només se’n pot opinar.
Influències Filosòfiques i el Mètode
El món en canvi constant d’Heràclit és rebaixat per Plató a un món sensible captat pels sentits del qual només en podem treure una opinió (doxa), no una ciència o saber (episteme).
El SER de Parmènides actua com a fonament de la Idea (Eidos) platònica. La distinció entre allò que roman etern i sense canvi i que porta al saber.
La matemàtica com a font de coneixement i la doctrina del nombre com a camí per al coneixement de l’ànima i la seva purificació. La música com a gimnàstica de l’ànima.
El diàleg i la maièutica com a mètode d’ensenyament i la teoria de la reminiscència: l’ànima ja sap allò preexistent i etern. Les idees que, ajudades per l’educació i Eros, es desvetllen a través del Daimon. La refutació de la Sofística.