El dubte metòdic i el criteri de veritat en Descartes
El dubte metòdic consisteix en l'aplicació del mètode de René Descartes per a poder aconseguir una veritat universal i fonamental que serveixi de base del coneixement i de la realitat. El dubte metòdic sorgeix com a manera de rebatre l'escepticisme i poder descobrir una veritat evident en la qual fonamentar la seva filosofia. Per a aconseguir-ho, Descartes es posa en la pell de l'escèptic i dubta de tot coneixement adquirit fins avui. D'aquesta manera, i seguint el criteri de veritat, podrà descartar totes les idees que presentin dubte i quedar-se únicament amb les clares i distintes, sobre les quals no hi hagi cap possibilitat de dubte.
Nivells i aplicació del dubte
En primer lloc, dubta del coneixement sensible, aquell que rebem per mitjà dels sentits. Els sentits ens posen en contacte amb el món material i ens proporcionen un coneixement de coses que solem acceptar com a vertader, encara que, de vegades, els sentits ens enganyen. Amb aquest argument demostra que no ens podem fiar de l'aparença del que percebem per mitjà dels sentits.
D’altra banda, Descartes presenta la hipòtesi del somni: de vegades tenim dificultat per distingir el somni de la vigília. Això ens permet pensar que podem estar dormits i que les percepcions que tenim són només representacions del somni; aleshores, aquest és un motiu de dubte.
A més a més, proposa la hipòtesi del Geni Maligne. Descartes creu que hi pot haver un geni maligne que utilitza tot el seu enginy per a enganyar-lo. Aquesta hipòtesi és improbable, però no impossible, i per tant generadora de dubte. Aquesta també afecta les veritats matemàtiques que, com sabem, són considerades com a evidents.
La primera certesa: El Cogito
D’aquest últim dubte és d’on extreu la primera certesa absoluta: l’existència del subjecte que pensa, el "penso, aleshores existeixo" (cogito, ergo sum). Aquesta veritat resisteix qualsevol dubte, ja que l’existència com a subjecte que pensa es troba, doncs, més enllà de qualsevol possibilitat de dubte.
Conclusió del mètode cartesià
En conclusió, el dubte metòdic és una part fonamental de la filosofia de Descartes perquè implica el descobriment de la primera veritat, a través de la qual desenvoluparà el coneixement i podrà demostrar la realitat extramental.