Economia Agrícola i Senyorial: Estructura i Reptes
Una Economia Agrícola i Senyorial
1.1 La Propietat de la Terra
Economia senyorial: l'agricultura era la font de riquesa més important. Només tenien propietat privada de terra els pagesos molt rics o els nobles de classe més baixa. Només un 5-10% era propietat privada (alous), els altres estaven vinculats a l'Església, la corona i la noblesa. Aquests volien treure el màxim profit econòmic i exercir jurisdicció, però no les podien vendre.
Senyoriu territorial: conjunt de terres que disposava el senyor. Constava de la reserva senyorial (formada per terres més productives) i establiments principals (forns, estables...). La resta del territori estava dividida en masos, dimensió que havia de ser suficient per alimentar una família. El senyor els cedia a homes lliures a canvi de pagar un cens o a serfs a canvi de productes o feina.
1.2 Els Drets Senyorials
Conjunt de prestacions que rebien els senyors en virtut del domini que tenien sobre la terra. Els pagesos havien de treballar a la reserva senyorial i havien de lliurar un tant per cent de la collita (prestacions personals). El senyor exigia unes taxes d'utilització de molí, etc., i per l'explotació dels boscos i rius senyorials (monopolis senyorials). El senyor podia exercir sobre un territori més ampli (senyoria jurisdiccional) que també incloïa terres alienes (propietaris alodials). També treia profit econòmic de la senyoria jurisdiccional. El senyor podia exercir funcions públiques: declarar la guerra o firmar la pau, dictar normes...
Delme: obligació que tenien els pagesos d'entregar la desena part de les collites a l'Església per assegurar el manteniment del clero, culte i tributs estatals.
1.3 Una Producció Insuficient
L'agricultura era poc productiva, hi havia endarreriment tecnològic. Agricultura de subsistència dedicada al policonreu, comerç escàs (autoconsum). Per a l'aprofitament de la terra, coexistien dos tipus d'explotació: els openfields, en els quals es produïen cereals, i les terres comunals, dedicades a boscos o pastures, de les quals es beneficiava tota la comunitat pagesa. La producció ramadera era insuficient. Les collites marcaven el ritme de l'economia, anomenades crisis de subsistència, escassetat d'aliments, els productes bàsics augmentaven de preu, generaven fam, desnutrició i sovint desembocaven en protestes com les anomenades revoltes del pa.
1.4 Una Població Estancada
La incapacitat per augmentar de manera significativa la producció comportava l'estancament de la població. Així, la demografia es caracteritzava per un escàs o gairebé nul creixement demogràfic. Mortalitat elevada a causa de la subalimentació, falta d'higiene, escassos recursos mèdics (30-40%), natalitat molt alta (35-40%), 8 fills per dona. Hi havia fàcil contagi de les epidèmies i malalties, causa de l'estancament demogràfic.
1.5 La Indústria Tradicional i les Manufactures
La família pagesa era la unitat de producció bàsica, s'encarregava tant de treballar la terra com d'elaborar els productes de consum domèstic. A les ciutats, la producció artesana estava controlada pels gremis, unes agrupacions d'artesans que controlaven el volum de producció, les tècniques utilitzades i els preus de venda. L'augment progressiu dels segles XVI i XVII va estimular els comerciants i també alguns artesans per tal d'evitar el control gremial.
Domestic System: un comerciant oferia matèria primera; quan no estaven en època de collita, la venia a un comerciant, el qual ho venia a qui volgués i al preu que volgués. No tenia cap control, guanyava el que volia. El pagès també guanyava una part.
Nou model de producció industrial: Manufactures reials: elaboraven articles de luxe, producció manual, molts treballadors, mateix local, baix sou.