L'Economia i la Crisi de l'Antic Règim al Segle XVIII

Geografia5 de set. 20252,74 KB

L'Economia de l'Antic Règim: Característiques Clau

L'economia de l'Antic Règim era bàsicament rural.

La indústria era de tipus artesanal.
Els tallers artesans empraven un reduït nombre de treballadors, amb maquinària escassa i fonts d'energia basades en la força humana, animal, hidràulica o eòlica.
L'especialització era limitada, cosa que significava que el procés de treball en la creació de mercaderies era controlat de principi a fi per una mateixa persona o un nombre reduït d'operaris.

En el comerç marítim predominava el comerç a llarga distància, amb exemples com l'anomenat comerç triangular.
Els intercanvis interns eren escassos i complicats a causa de les deficients comunicacions i la inexistència d'un mercat unificat.

El desenvolupament urbà era escàs; el llogaret constituïa el centre d'organització i producció.
Poques ciutats superaven els 50.000 habitants.
A mitjan segle XVIII, el cicle demogràfic va patir alteracions significatives, degudes essencialment a una disminució de la mortalitat.
Aquestes transformacions van comportar un increment de la població i un transvasament d'habitants del camp a la ciutat, cosa que va repercutir en un desenvolupament sense precedents de l'urbanisme.

L'estructura de la propietat era de caràcter senyorial, fonamentada en grans latifundis, els propietaris dels quals percebien quantioses rendes de caràcter feudal procedents d'una gran massa de pagesos desproveïts de terres.

Parcel·la de terra en la qual el pagès no ha de pagar cap impost privat al senyor. En realitat, és una propietat lliure.

Doctrina que reconeix un Déu com a autor de la naturalesa, però sense credos ni llibres sagrats.

Conjunt de normes que es fonamenten en el costum i en la tradició.

Territori sota la jurisdicció d'un noble laic o eclesiàstic.

Terra que es deixa sense conrear un any o més d'un amb el propòsit de recuperar i emmagatzemar matèria orgànica i humitat per fer-la de nou fèrtil.