Economia Espanyola: Dictadura i Agricultura (Principis S. XX)

Política econòmica durant la dictadura

Espanya, un dels països més proteccionistes del món durant la dictadura, va establir nous aranzels i va protegir l'economia, sobretot la indústria. L'objectiu era que Espanya pogués funcionar amb productes propis, reduint la compra de productes industrials a l'estranger (autarquia).

Es va voler augmentar la despesa pública amb la construcció d'obres públiques. Es van crear monopolis estatals com:

• Tabacalera
• Telefónica
• CAMPSA

Es va gastar molts diners, però sense apujar els impostos, ja que no es van poder apujar als rics. Això va provocar un fort endeutament de l'Estat (deute públic). Aquestes conseqüències negatives es van manifestar durant la Segona República.

Agricultura a principis del segle XX

L'agricultura de principis del segle XX era bàsicament la mateixa que hi havia hagut al segle XIX, sense millores destacables. L'any 1900, de 7,4 milions de població activa a Espanya, 5,2 milions treballaven al sector primari.

Existien dues agricultures principals:

• La cerealista de l'interior: continuava igual, amb poca productivitat.
• La del litoral mediterrani: més orientada al mercat, havent abandonat la subsistència que encara perdurava a l'interior. Aquesta última era una agricultura més desenvolupada, fins i tot orientada a l'exportació.

Problemes agraris

• Continuava la desigualtat en el repartiment de la propietat.
• Començaven a arribar cereals d'altres parts del món que, tot i la distància, tenien molta producció. Aquests cereals arribaven amb un preu molt competitiu.
• El primer terç del segle XX va ser clarament proteccionista, mantenint preus alts. Això perpetuava la situació on la gent no consumia productes industrials perquè no tenien diners (els gastaven en productes bàsics), la qual cosa impedia un desenvolupament correcte de l'agricultura (baixa demanda interna).
• Hi havia una baixa productivitat. No millorava la productivitat (rendiment per unitat de superfície/treball), sinó la producció total. Això vol dir que augmentava la quantitat de producte perquè s'incorporaven més terres al cultiu, no perquè les terres existents fossin més productives.
• La plaga de la fil·loxera, arribada des de França, va entrar a Espanya el 1879. Fins al 1910, va desaparèixer pràcticament tota la vinya a Catalunya, que era la principal zona productiva i exportadora d'Espanya.
• Existia el contracte de Rabassa Morta: un contracte de llarga durada (associat a la vida útil del cep) que, en la pràctica, era gairebé indefinit. Amb la fil·loxera, el cep moria i, per tant, els contractes s'extingien. Els propietaris van aprofitar per imposar condicions pitjors als pagesos en els nous contractes.

Millores

Malgrat tot, hi va haver algunes millores progressives:

• Mecanització d'algunes zones del camp.
• Augment del regadiu.
• Introducció de noves tècniques.
• Major especialització dels cultius.
• Disminució relativa de la importància de la ramaderia tradicional.