Economia Espanyola: Intervenció i Creixement (S. XX)
L'intervencionisme de l'Estat
Una característica de l'economia espanyola durant el primer terç del segle XX va ser la restricció de la competència entre empreses i la constant intervenció de l'Estat. Aquest intervencionisme es va manifestar en dues direccions: la concessió d'ajudes per estimular la inversió privada en indústries tecnològicament avançades i l'elevació del proteccionisme.
El tomb del capitalisme espanyol es va iniciar el 1891 amb la promulgació d'un aranzel duaner que comportava l'abandonament del lliure canvi i el retorn del proteccionisme. El cas de proteccionisme més explícit va ser el carbó. Per tal de restringir la competència, s'establien acords entre empreses per fixar preus i repartir-se el mercat per mitjà de quotes. Aquest fet va provocar que a Espanya els preus de venda del carbó fossin més elevats que a altres països i, per tant, va limitar-ne més la demanda.
La indústria siderúrgica va ser un dels sectors on es va fer més evident aquesta restricció de la competència. Les mesures protectores van afectar negativament l'economia, però també van tenir efectes positius, com ara fomentar la indústria nacional i l'articulació del mercat interior.
La recuperació econòmica després del 98
La desaparició dels mercats colonials va perjudicar les exportacions del tèxtil català, les farines castellanes, la petita maquinària i altres productes, i va fer que s'encarissin els béns importants de les antigues colònies. Però la crisi es va superar ràpidament, i les estadístiques de l'època mostren que els primers anys del segle XX es va produir una inflació baixa, una reducció del deute públic i la repatriació de molts capitals, que van estimular la creació de bancs i empreses.
A mitjà i llarg termini, la crisi va ser favorable per a l'economia espanyola, perquè va obligar a fer una certa renovació de l'estructura productiva, va estimular el creixement de la producció industrial i va accelerar el canvi energètic.
La conjuntura de la Primera Guerra Mundial
La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial va permetre una expansió econòmica important, ja que el conflicte va reduir la capacitat productiva dels països bel·ligerants i Espanya es va convertir en subministradora de productes industrials i agraris. L'increment de la demanda exterior va estimular el creixement de la producció, que va beneficiar especialment la siderúrgia basca, la mineria asturiana i les indústries tèxtils i metal·lúrgiques catalanes, que van aconseguir grans beneficis.
Per primera vegada la balança de pagaments espanyola va donar un saldo positiu. Tot i això, es va desfermar un procés inflacionista sense precedents, a causa del creixement de la demanda. La conjuntura va donar l'oportunitat de fer bons negocis i d'enriquir-se fàcilment, però també va tenir un comportament fortament especulatiu, perquè l'augment dels beneficis es va malbaratar en bona part en la importació de productes de luxe superflus i no en la millora dels sistemes productius. Pel que fa al nivell de vida, va empitjorar, ja que va pujar un 15-20%, fet que provocà vagues i reivindicacions obreres. La fi de la guerra va posar fi a l'eufòria econòmica i va desencadenar una forta crisi.
Els efectes de la crisi del 1929
L'any 1929 va començar una depressió econòmica d'abast mundial com a conseqüència del crac de la borsa de Nova York, a causa de l'enfonsament del valor de les accions. La crisi internacional va tenir repercussions al conjunt d'Espanya, malgrat que la incidència va ser menor que a d'altres països occidentals industrialitzats, fonamentalment pel poc pes que el comerç exterior tenia en l'economia espanyola com a conseqüència del proteccionisme aranzelari de l'etapa anterior.
La crisi internacional també va repercutir de manera relativa a Espanya gràcies a la depreciació de la pesseta, ja que va significar la reducció dels preus dels productes espanyols en moneda estrangera, fet que va millorar la competitivitat de les exportacions.