Economia Pública: Equilibri Lindahl, Votant Mitjà i Teorema d'Arrow

Equilibri de Lindahl i Teories de la Decisió Col·lectiva

Equilibri de Lindahl

L'Equilibri de Lindahl es refereix al preu que paga cada individu per assolir la màxima eficiència basada en el seu salari. El model de Lindahl mostra les participacions tributàries i el nivell de provisió d'un bé públic que serien acceptats per totes les persones implicades.

Problema: Pressuposa que la gent vota de forma sincera i comporta molt temps determinar les participacions tributàries que permeten el consens.

Preferències en la Votació

Les preferències dels votants poden ser de dos tipus principals:

• Preferències unimodals: A mesura que ens allunyem de l'alternativa que proporciona la màxima utilitat cap a les altres, la utilitat disminueix de forma contínua.
• Preferències multimodals: A mesura que ens allunyem de l'opció més preferida, la utilitat disminueix, però posteriorment torna a augmentar.

El fet que hi hagi preferències multimodals condueix a resultats poc consistents, generant la paradoxa de vot.

Teoremes Clau en la Decisió Col·lectiva

Teorema del Votant Mitjà

Sempre que les preferències siguin unimodals, el resultat de la votació majoritària reflectirà les preferències del votant mitjà.

Teorema d'Arrow

És impossible trobar un mecanisme que satisfaci totes les condicions que ha de complir un mecanisme de presa de decisions col·lectives. Aquestes condicions són:

• Ha de permetre la presa de decisions, siguin quines siguin les preferències dels votants.
• Ha de poder ordenar tots els resultats possibles.
• Ha de respondre a les preferències de la gent (si tothom prefereix A a B, l'ordenació social també ho ha de fer).
• Ha de ser consistent.
• No ha d'admetre dictadura.

Mecanismes de Decisió en la Democràcia

Democràcia Representativa

La democràcia representativa concep l'estat com un gran ordinador que recull les preferències de la ciutadania i utilitza la informació per a prendre decisions socials.

Polítics Escollits a les Urnes

En el context dels polítics escollits a les urnes, cada persona que vota intenta maximitzar la seva utilitat, i les candidatures intenten maximitzar els vots. Per a maximitzar els vots, adoptaran un programa que correspongui amb les preferències del votant mitjà.

Model Bipartidista i el Votant Mitjà

En un model bipartidista amb tendències del votant mitjà en les candidatures, el teorema del votant mitjà serà inaplicable si no tots els aspectes polítics es poden ordenar al llarg d'un eix. Aquests aspectes inclouen:

• Ideologia
• Personalitat
• Lideratge
• Decisió de vot

Altres Actors en la Presa de Decisions

Funcionaris

Els funcionaris són els qui aporten als programes dels polítics la seva experiència en qüestions tècniques. Segons Niskanen, es focalitzen en privilegis associats al càrrec, la seva reputació pública i l'exercici de poder.

Grups de Pressió

El fet que les persones tinguin interessos comuns pot suposar que es formin grups de pressió i que es pugui exercir influència per vies alternatives al vot.

Les bases sobre les quals es formen els grups d'interès són diverses:

• Font de renda: Els interessos polítics venen donats per la seva condició de capitalistes o treballadors.
• Nivell de renda: Rics i pobres tenen visions diferents de la conjuntura política.
• Regions
• Característiques demogràfiques i personals
• Recerca de renda

Excés de Gravamen (EG)

L'Excés de Gravamen (EG) és la diferència entre la pèrdua de benestar que causa l'impost i la recaptació que aconsegueix.