Eduardo Pondal, Rosalía de Castro i Manuel Curros Enríquez: Poetes del Galleguisme

Eduardo Pondal, Rosalía de Castro i Manuel Curros Enríquez

Eduardo Pondal va néixer l'any 1835 a Ponteceso (A Coruña) i va morir l'any 1917 a A Coruña. La paisatge de Bergantiños marcaria el seu món literari. Va marxar a Santiago de Compostela per estudiar el batxillerat i Medicina, i allí va freqüentar el Liceo de la Juventud, on va conèixer la joventut galleguista i intel·lectual de l'època. A Ferrol va exercir de metge, però va abandonar aquesta professió i va tornar a la seva vila natal per dedicar-se exclusivament a la literatura. Va assistir a les tertúlies de la Cova Céltica de la ciutat de A Coruña, on coincidí amb Manuel Murguía i Carré Aldao, que defensaven l'origen celta de Galicia. Pondal és considerat «El Bard», poeta i guia espiritual. La lletra de l'himne gallec pertany a la seva obra Queixumes dos pinos. A més d'aquesta obra, també va escriure Album da Caridade i Os Eoas. Les seves restes reposen al cementiri de Santo Amaro, a A Coruña.

Rosalía de Castro va néixer l'any 1837 a Santiago de Compostela i va morir l'any 1885 a Padrón. Va viure a la localitat padronesa de Castro de Ortuño amb una tia. Als 15 anys va marxar amb la seva mare a Compostela, on va estudiar música i dibuix. Als 19 anys va marxar a Madrid, on va publicar el seu primer llibre de poemes, La Flor. Quan va tornar, es va casar amb Manuel Murguía. A Galicia va viure en diverses ciutats com A Coruña, Compostela i Padrón, on es va instal·lar definitivament. Les seves restes reposen a Sant Domingos de Bonaval, al Panteó de Gallegos Ilustres, a Compostela. Les seves obres més importants en llengua gallega són Cantares Gallegos i Follas novas. En castellà també va escriure: En las orillas del Sar, El caballero de las botas azules, La hija del mar, Ruinas i Flavio.

Manuel Curros Enríquez va néixer l'any 1851 a Celanova (Ourense) i va morir l'any 1908 a L'Havana (Cuba). Als 15 anys va marxar a Madrid per conflictes amb el seu pare, i allí va estudiar el batxillerat i Dret, va col·laborar en diaris i va escriure Cántiga, el seu primer poema en gallec. Va guanyar un premi literari a Ourense amb els poemes A Virxe do Cristal, O Gueiteiro i Unha voda en Einibó. Pel fet que els seus poemes ofenien la fe catòlica, va ser denunciat pel bisbe d'Ourense i condemnat; finalment va decidir recórrer la sentència i va sortir absolt. L'any 1894 va emigrar a Cuba, on va col·laborar com a periodista i va participar en la creació de la RAG. Les seves obres principals són Airiños da miña terra i O divino sainete. Avui les seves restes mortals reposen al cementiri coruñès de Santo Amaro, traslladades des de Cuba.